19.4 C
Castelldefels
viernes, mayo 24, 2024
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img
0,00€

No hay productos en el carrito.

Marc Talavera, biòleg: «Enviem peres a Sud-amèrica perquè les posin en almívar i ens les tornin»

Marc Talavera

Marc Talavera. Eixarcolar vol dir arrencar les males herbes d’un camp de conreu. Però, què passa si agafem aquestes «males herbes» i descobrim que es poden menjar i que, a més a més, són més resistents a la sequera i adaptables al canvi climàtic? Les aprofitarem per convertir-les en productes alimentaris com un pesto de malva o unes crackers d’ortiga? 

Això és el que fa el Col·lectiu Eixarcolant, que treballa, entra altres coses, per recuperar espècies silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals. Des de Jorba, a l’Anoia, ens atén el seu president, Marc Talavera, doctor en biologia i un dels grans experts del país en etnobotànica i agroecologia.

Tots coneixem i mengem alvocats, quinoa, soja o blat de moro. Aliments que es produeixen a l’altra punta del món. Però segurament no tenim ni idea de què és un colitx, una verdolaga o el blet blanc, plantes que creixen arreu del país i que poden convertir-se en una alternativa bona, nutritiva i molt més sostenible en tots els sentits.Llegeix també

L’esclat del consum d’algues a Europa podria salvar la teva salut… i l’escalfament del planeta

RAC1

Les algues són un superaliment que també té un impacte molt positiu en el medi ambient.

– Hi ha moltes plantes silvestres comestibles a Catalunya?

Una planta silvestre és tota aquella que pot créixer sense necessitat que ningú la planti, el que popularment entenem com a males herbes. A Catalunya en tenim unes 3.500 i unes 400 són comestibles i poden ser interessants des del punt de vista alimentari.

– I les varietats agrícoles tradicionals què són?

Són les que s’han cultivat i seleccionat durant generacions pels pagesos i pageses de la zona. És aquell tipus de tomàquet que creix bé a casa meva i que em va bé per sucar el pa durant l’hivern, quan no puc collir tomàquets de l’hort. Com que em va bé, guardo aquesta llavor, i la guarden els meus fills i els meus nets. Així, la varietat es va adaptant cada cop més a les condicions locals.

El pa amb tomàquet no es pot entendre sense la selecció d’unes varietats que es podien conservar tot l’hivern

Marc Talavera

Aquestes varietats són patrimoni agrícola però també patrimoni gastronòmic. El pa amb tomàquet no es pot entendre sense la selecció d’unes varietats de tomàquet que es podien conservar tot l’hivern, perquè a Catalunya ens agrada sucar el pa amb tomàquet. A Madrid, per exemple, no trobes cap varietat de tomàquet de penjar, perquè no els fa falta.

El pa amb tomàquet no s'entén sense els tomàquets de penjar
El pa amb tomàquet no s’entén sense els tomàquets de penjar  Petramora

– Per això dieu que cal recuperar les «plantes oblidades»? 

El concepte de plantes oblidades és fàcil d’entendre i té una base científica. És el que en l’àmbit acadèmic es coneix com Neglected and Underutilized Crops (NUS), concepte que recull totes les espècies silvestres i cultivades que han caigut en l’oblit.

D’una planta silvestre el que s’ha oblidat és la manera com la podem consumir, però la planta continua sent-hi. Les ortigues segueixen creixent, les recollim o no per menjar. En canvi, moltes varietats tradicionals que abans es plantaven i consumien habitualment, ara no es troben. No només hem perdut el coneixement sobre com consumir-les, sinó que n’hem perdut les llavors. I si perdem la llavor, aquesta varietat desapareix.

– De fet, les dades de la FAO alerten que en l’últim segle hem perdut el 75% de les varietats agrícoles. 

Sí, són dades a escala mundial, però la pèrdua encara és més accentuada als països occidentals. Com més desenvolupat i globalitzat és el sistema socioeconòmic i alimentari d’un país, més hem tendit a prioritzar llavors comercials, registrades, modificades genèticament i més hem abandonat les llavors que eren pròpies d’un territori.

Moltes varietats tradicionals que abans es plantaven i consumien habitualment, ara no es troben. Si perdem la llavor, aquesta varietat desapareix

Marc Talavera
Hort amb espècies recuperades a la seu del Col·lectiu Eixarcolant, a Jorba (Anoia)
Hort amb espècies recuperades a la seu del Col·lectiu Eixarcolant, a Jorba (Anoia)  Eixarcolant

– Denuncies que un grapat d’empreses decideixen què es menja a gran part del món. Com s’explica?

Quan parlem de sobirania alimentària és això, la capacitat d’una societat per decidir allò que menja, i això comença decidint allò que plantem. Quatre grans empreses controlen el 70-80% del mercat mundial de llavors, fitosanitaris i adobs químics, de manera que tenim poc marge de maniobra. El pagès pot pensar que és lliure de comprar unes determinades llavors, però estan controlades per poquíssimes empreses.

Per això la recuperació de plantes silvestres i varietats locals és tan important com el primer element de la cadena per construir realment sobiranies alimentàries. 

Quatre grans empreses controlen el 70-80% del mercat mundial de llavors. Tenim poc marge de maniobra

Marc Talavera

– Des d’Eixarcolant promoveu el consum de plantes com l’ortiga, el colitx, la verdolaga, la malva o el blet blanc. Com s’aconsegueix que triomfin entre els consumidors?

Per sobre de tot, qualsevol aliment ha de ser bo. No podem pretendre que la gent compri quelcom només perquè és més sostenible, més social o més ètic. El consum ha de ser transformador, però el primer motiu de compra de qualsevol producte alimentari és que sigui bo. Si no, ja ens en podem oblidar de tot perquè ningú ho consumirà, o ningú repetirà, i no transformarem res.

Tot allò que vulguem posar al mercat fet amb ortiga, malva, colitx o blet ha de ser bo. Hem de trobar la manera en la qual aquella planta pot ser bona: una galeta, un pesto, una llaminadura, un caneló… La investigació gastronòmica és molt important per veure com pot arribar als consumidors de manera atractiva i a un preu raonable.

Tot allò que vulguem posar al mercat fet amb ortiga, malva, colitx o blet ha de ser bo

Marc Talavera
Marc Talavera, biòleg i expert en etnobotànica i agroecologia
Marc Talavera, biòleg i expert en etnobotànica i agroecologia RAC1

– En una conferència deies que «cada cop que mengem quinoa, un peruà és més pobre». Per què?

El 85% dels aliments que arriben a Mercabarna venen de fora del país, de milers de quilòmetres de distància. En molts casos estan produïts a països del Sud Global, on no només generes un impacte ambiental, sinó també social. Hi ha grans empreses que compren, acaparen i expropien terres en països subdesenvolupats, eliminen tot que hi havia i imposen monocultius de soja, alvocat, quinoa, blat de moro o pinya.

Elimines el mitjà de subsistència d’aquesta població del Perú, del Senegal o del Brasil. I això provoca greus problemes socioeconòmics i és un dels principals detonants de crisis migratòries arreu del món

– És un problema global i estructural, doncs…

Sí. Tenim a l’abast molt menjar que com a individus ens surt barat, però com a societat ens surt car. Un estudi de la FAO estima que per cada euro que es gasta en menjar barat, fet de forma no sostenible i globalitzada, se n’han de gastar dos per revertir els efectes nocius que té la producció d’aquell aliment.

Hauríem de reflexionar com a societat. Això va més enllà de la responsabilitat individual, perquè els consumidors compren allò que tenen a l’abast i el que permet el salari.

Per cada euro que es gasta en menjar barat no sostenible, se n’han de gastar dos per revertir els efectes nocius de produir-lo

Marc Talavera

T’has preguntat per què l’anacard és tan barat? Perquè les recol·lectores -normalment són dones- de l’Índia i altres zones de sud-est asiàtic cobren un o dos euros al dia per recollir anacards. L’anacard és un arbust que té unes espines que són urticants i provoquen bastants problemes a la pell.

– Què penses quan veus que ara tothom menja alvocat per esmorzar?

El problema no és l’alvocat, sinó d’on ve i com està produït. Si els pagesos del País Valencià poden plantar alvocat en lloc de taronja i els ofereix una major rendibilitat, benvingut sigui. Però això no és així. En general, l’alvocat ve de països centreafricans on s’estan acaparant terres per part de grans empreses per plantar monocultiu. Estem aprofitant-nos de les males condicions de vida i salaris baixos d’aquestes comunitats per poder enviar al primer món aquest producte que està de moda.

– Com ho faig a Barcelona si vull començar a menjar blet blanc en comptes de quinoa?

Ara mateix és impossible. Hem de ser molt realistes i pragmàtics, queda molt de camí per recórrer. No servirà de res que un dia en una fira fem unes galetes amb blet blanc o un pesto de malva, però que després no ho puguis tornar a trobar mai més. Cal que el producte pugui arribar de forma fàcil als consumidors, que no hagin de fer un sobreesforç per comprar-lo.

– És a dir, trobar aquestes galetes i aquest pesto al supermercat del barri, no?

Sí, hem de facilitar l’accés a aquests productes alimentaris locals. A tot a l’estat, dues grans marques de distribució, Dia i Mercadona, acumulen el 50% de la quota de mercat alimentària. És a dir, que la meitat dels diners que ens gastem en alimentació els gastem en els productes que aquestes marques decideixen que apareixen als seus lineals.

La meitat dels diners que ens gastem en alimentació els gastem en els productes que Dia i Mercadona decideixen

Marc Talavera biòleg

– Pots posar algun exemple d’èxit?

La garrofa és la prova que hi poden haver canvis. La garrofa seria l’equivalent mediterrani al cacau, a la xocolata, però fins fa 10 anys, aquí ningú en volia. S’enviava als països nòrdics, que ja començaven a transformar-la en una crema de garrofa, i ens arribava a preus elitistes, quan l’havíem collit a les costes del Garraf i del sud de Catalunya. 

En els últims anys s’ha revaloritzat molt i es poden trobar al mercat de manera bastant habitual productes fets amb garrofa, sobretot untables com les cremes de cacau més famoses. De mica en mica va penetrant entre els consumidors, i el valor d’aquells garrofers que estaven abandonats s’ha multiplicat.

El col·lectiu que presideix Marc Talavera recupera plantes oblidades
El col·lectiu que presideix Marc Talavera recupera plantes oblidades  Eixarcolant

– Interessant… 

Moltes vegades no és que portem de fora productes que aquí no tenim, sinó que les pomes d’aquí les venem a Àustria, Itàlia o França, i les pomes d’allà les porten aquí. Segurament allà hi ha anuncis de la poma de Girona com aquí hi ha el famós anunci de la poma Marlene dels Alps. Potser no caldria.

– No té cap sentit.

Hi ha un altre cas real, que hem trobat recentment en una cadena de supermercats. Unes peres que s’havien produït a Europa, s’havien enviat per envasar a Sud-amèrica i havien tornat a Europa comercialitzades en forma de llaunes de pera en almívar. D’incoherències així n’hi ha moltíssimes.

Això se sosté pel dúmping social. Per la diferència de salari, un producte fet en un país on el salari és molt més baix, encara que hi hagis d’afegir el cost del transport, et seguirà sortint a molt més a compte produir-lo fora.

Col·lectiu Eixarcolant

Transformar el model agroalimentari

Fundat el 2016, el Col·lectiu Eixarcolant és​ un projecte de base social i sense afany de lucre del qual tothom en pot formar part. Actualment té uns 1.500 socis i sòcies organitzats en 20 grups locals arreu del país. «Aquest arrelament i presència arreu del territori ens permet conèixer la realitat i treballar per canviar-la», destaca el seu president, Marc Talavera.

L’objectiu d’Eixarcolant és fomentar un model de producció, distribució i consum d’aliments, i un model de desenvolupament socioeconòmic, més sostenibles, ètics i justos. L’eina per aconseguir-ho és la recuperació de les espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals.

Marc Talavera, biòleg: "Enviem peres a Sud-amèrica perquè les posin en almívar i ens les tornin"

ORIOL PETIT

RAC1

Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias  La Prensa

Related Articles

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

*

Stay Connected

21,991FansMe gusta
3,912SeguidoresSeguir
21,800SuscriptoresSuscribirte
- Publicidad -spot_imgspot_imgspot_img

Latest Articles

Abrir chat
Hola!😊 ¿En qué podemos ayudarte?
Verificado por MonsterInsights