14.2 C
Castelldefels
sábado, abril 20, 2024
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img
0,00€

No hay productos en el carrito.

Anna Freixas, investigadora: «Per què les àvies han de cuidar els nets gratis, si els cangurs cobren?»

Anna Freixas

Anna Freixas. Abraçar els signes físics de l’edat, reivindicar la vellesa com un regal, aprofitar els aspectes positius de la maduresa i qüestionar els mandats socials que perjudiquen les persones grans, sobretot les dones. Aquestes són algunes de les recomanacions i reflexions d’Anna Freixas, escriptora, doctora en Psicologia i investigadora en temes com l’envelliment femení, la coeducació o el feminisme. 

Freixas, un referent en el seu camp, és autora de llibres traduïts a diversos idiomes, com Las nuevas mujeres mayores del siglo XXI (Paidós), Sin reglas. Erótica y libertad femenina en la madurez (2018) i Yo vieja. Apuntes de supervivencia para seres libres (2021). Ara publica una revisió del títol del 2007 Nuestra menopausia. Una versión no oficial (Capitán Swing) i també Jo vella (Ara Llibres). Ens atén per reflexionar sobre els reptes de maduresa i la vellesa, especialment de les dones.

La corba de la felicitat puja a mesura que les responsabilitats van perdent força

Anna Freixas es doctora en psicología e investigadora

Anna Freixas
Anna Freixas es doctora en psicología e investigadora
Anna Freixas es doctora en psicología e investigadora.   Remedios Malvárez

Ser vella mola», «és un regal», diu. No és un discurs habitual, en aquests temps en què triomfa tot el que és antiedat…

O vius o mors (riu). Si no vols ser vella, l’únic remei que tens és morir. Viure molts anys és un regal de la vida, fa tan sols un segle ens moríem als 60. El que no podem és viure una vida sense significat dels 60 als 90. Aquells 30 anys també són vida!

De fet, com explica al seu llibre, els estudis diuen que la felicitat puja a partir dels 50… El millor de la vida arriba a la maduresa?

Sí, la felicitat vital té una corba en forma d’U, segons les investigacions: comencem feliços, i va decaient la corba, l’etapa més dura de la vida és l’edat adulta, des del final de l’adolescència a la incorporació al món laboral i la criança. Torna a augmentar la corba a mesura que les responsabilitats van perdent força: els fills se’n van, saps de què va la parella, la feina perd significat, i recuperes el teu jo. Al final de la vida, a mesura que t’acostes a la jubilació, tornes a ser tu, recuperes temps per a tu, fas balanç del que has viscut i el que pots viure a partir d’ara..

Pensar en la idea de com de vella vols ser és molt important, i s’ha de platejar als 40

Anna Freixas es doctora en psicología e investigadora

 

Anna Freixas

Aquesta reflexió, aquest balanç sobre com viure l’etapa postjubilació, és important… 

Quan tornes a ser tu necessites un temps per fer una avaluació del que has aconseguit i vols aconseguir. Pensar en la idea de com de vella vols ser és molt rellevant, i s’ha de plantejar als 40. Si als 30 o 40 no dissenyes la teva vida i et planteges cap a on aniràs, quan arribis als 65 i la teva pensió siguin 612 euros, el tindràs cru. El disseny de la vella que serem el comencem en les primeres eleccions professionals i vitals.

Un dels seus consells a les dones àvies: “organitza amb les teves amigues una campanya sota el lema ‘cap àvia sense sou’”. Les àvies han de cobrar per cuidar els seus nets?

Per què les àvies i avis han de cuidar gratis als nets i netes, mentre que la mateixa feina, si la fes una altra persona, un cangur, cobraria? Per què aquest mandat sociocultural que diu que la feina de les àvies es fa per amor i és gratuït? Això no em cap al cap, no entenc que les àvies han de cuidar els seus nets de franc, si els cangurs cobren. L’àviaLlegeix també

La investigadora de l’envelliment saludable: «Hem trobat els trets psicològics de la longevitat»

ROSANNA CARCELLER ESCUDER

Lola Merino, psicòloga que investiga la longevitat

L’avi o l’àvia ha de posar un preu a les seves hores?

L’avi o àvia no ha de dir-li al fill o la filla “això val tant”, sinó que ha de ser el fill o filla qui proposi un sou: “t’interessa cuidar el teu net els dimarts i dijous, dues hores a la tarda? La cangur em podria cobrar això i jo et podria pagar tant a tu”. Això és com hauria de ser.

En situacions de precarietat familiar, l’ajuda dels avis és clau per a la subsistència…

Sí, és clar. I moltes vegades som les àvies les que diem “ja t’ho faig jo, no em costa res”. La nostra idea d’ajudar fills i filles és lloable —jo també la sento—, però hi ha d’haver un diàleg entre mares, pares, fills i filles (adults) en què es compensin necessitats, les meves de cuidar, les teves de rebre cures… Hem de respectar les individualitats de cada cas, però hi ha quantitats industrials d’avis que cuiden quan els seus fills ho podrien pagar perfectament. A costa de la feina gratuïta dels avis, els fills paguen la hipoteca o se’n van de vacances.

Si preguntes a dones de 20 o 30 anys sobre la menopausa, totes tenen una versió de por, que s’acosta el principi de la fi

Anna Freixas es doctora en psicología e investigadora

Anna Freixas

Acaba de publicar una revisió del seu llibre ‘Nuestra menopausia. Una versión no oficial’. En què es diferencia la seva versió de l’oficial?

“Nuestra” ja indica que som les dones les que parlem en aquest llibre, les que han viscut o viuran la menopausa. No és la versió oficial de la classe mèdica, sinó una explicació des de la vivència de les mateixes dones, i això canvia les coses radicalment. La versió oficial és la que se’ns dona i no passa per la nostra experiència.

La versió oficial de la menopausa difereix molt de l’experiència real? Diu que hi ha un mutisme sospitós sobre les bondats de la menopausa…

 

El cos de les dones és un enorme negoci al llarg de tota la vida, perquè sempre has de semblar el que no ets, o intentar assolir uns objectius. La versió oficial de la menopausa conté un enorme negoci amb una promesa de benestar, bellesa, felicitat, joventut, atractiu sexual… i també l’amenaça que si no ets bona i no prens o segueixes determinats tractaments estètics o farmacològics, estàs acabada. Si preguntes a dones de 20 o 30 anys sobre la menopausa, totes et donen una versió de por, que s’acosta el principi de la fi.

Ángel Durántez, metge antiedat: “Entre els 35 i els 40 comença el declivi de l’envelliment”

LA VANGUARDIA / ROSANNA CARCELLER ESCUDER

Ángel Durántez, metge

En canvi, diu que la menopausa pot ser l’etapa de la renovació, hi pot haver un esclat d’ímpetu.

La menopausa és un moment esperable en el cicle vital —com d’altres—,  però crida l’atenció que desaparegui la regla, la possibilitat de tenir fills. Tots els canvis del cicle vital suposen una transformació o trànsit, en aquest cas anem de la fertilitat a una altra en la qual això no és l’objectiu. A Espanya tenim una de les taxes de natalitat més baixes del planeta, el significat reproductiu és molt escàs, per la qual cosa això no hauria de ser tan problemàtic. En aquest període passen coses de les quals no es parla. Margaret Mead fa 75 anys, ja parlava de la “brillant energia de les dones postmenopàusiques”. 

Com és aquesta brillant energia? Quins aspectes positius de la menopausa es tapen o s’ignoren, per exemple?

Hi ha avantatges físics. Els dipòsits de ferro i ferritina milloren molt, la nostra energia no està sotmesa a la tempesta cíclica, s’obre un període en què podem mirar la vida amb una altra llum, d’una altra manera…

Els tractaments amb hormones han estat i en molts casos continuen sent un enorme negoci

Anna Freixas es doctora en psicología e investigadora

Anna Freixas

Diu, “hormones, no gràcies”. Mai? A moltes dones els tractaments hormonals les estan ajudant… 

Ni mai ni sempre. En general, en tot el que treballo, tot va de zero a l’infinit. Hi ha persones per a les quals el tractament hormonal és l’única solució. Jo no soc metgessa, però sí crítica, lectora, observadora, i tinc clar que el tema de les hormones ha estat i en molts casos continua sent un enorme negoci. Determinats tractaments posposen el que et trobaràs després. Si la teva biologia o la teva història et porta que tinguis moltes sufocacions, estàs posposant el moment. Els tractaments no permeten que el cos s’adapti a la nova situació. Hi pot haver persones que necessitin aquesta ajuda, però en moltes situacions les dones transitem el període amb petites o cap molèstia. En altres casos les molèsties són importants, i no s’han de minimitzar. Però no és cert que tant sí com no, si no ens tractem amb hormones, ho passarem fatal. Els tractaments no són innocus ni et deixen lliure d’efectes secundaris i conseqüències.

«Amb la menopausa arriba una lleugeresa per a la trobada sexual, que permet una eròtica més intensa i lliure», escriu. Com o per quins motius pot millorar la sexualitat en aquesta etapa?

El primer assumpte és que no et pots quedar embarassada, un enorme avantatge que fa possible no utilitzar mètodes anticonceptius. És una etapa en la qual la sexualitat se sensualitza. Aquesta sexualitat es veu afectada per molts factors conjunturals: tenir o no parella, quin tipus de parella i història tens amb ella… Quan Pfizer va voler buscar una Viagra femenina, va arribar a la conclusió que no es podia perquè la sexualitat de les dones no és estimulable hormonalment, sinó que té a veure amb la qualitat de la relació i altres factors. Som éssers biopsicosocials i això en la sexualitat és molt important.

La societat no ens posa fàcil la relació sexual a les dones grans, sobretot al mercat heterosexual

Anna Freixas es doctora en psicología e investigadora

Anna Freixas

L’evidència científica diu que la libido femenina en la maduresa no només no disminueix, sinó que pot augmentar, hi pot haver més activitat sexual i més qualitat de l’orgasme.

Exacte. Al meu llibre Sin reglas, un estudi sobre la sexualitat postmenopàusica, un terç de les dones desitjaven tenir més activitat sexual. Això indica que hi pot haver desig i no tenir l’opció de tenir aquella relació, perquè la societat no ens posa fàcil la relació sexual a les dones grans, sobretot al mercat heterosexual. 

En quin sentit?

En el món heterosexual, els homes no consideren que les dones de més de 60 anys siguin elegibles sexualment com parelles. El dia que ho descobreixin veuran que això és un error. La història sexual de les dones fa que moltes d’elles no vulguin entrar en aquest aspecte, i aquest és un altre tema.

L'evidència científica, segons Anna Freixas, diu que la libido femenina en la maduresa no només no disminueix, sinó que pot augmentar, hi pot haver més activitat sexual i més qualitat de l'orgasme.
L’evidència científica, segons Anna Freixas, diu que la libido femenina en la maduresa no només no disminueix, sinó que pot augmentar, hi pot haver més activitat sexual i més qualitat de l’orgasme.  Freepik

Algunes dones —més que homes— s’inicien en l’eròtica homosexual a edat tardana… 

No és massiu, però sí. Nosaltres hem viscut en l’època en què naixíem heterosexuals per decret. En la nostra joventut descobrir el teu desig sexual lesbià era una tasca titànica. Moltes que es van iniciar en una relació hetero, consideren, amb el pas del temps, que la seva vida sexual és molt més satisfactòria amb una altra dona, l’activitat del qual i descobriment implica una satisfacció desconeguda fins al moment.

Quan elles es queden vídues, en molts casos s’alliberen. Quan es queden vidus ells, sovint se senten desemparats i la seva qualitat de vida baixa…

S’allibera qui abans tenia una càrrega. Qui se sent desemparat és qui abans estava emparat. Això indica la desigualtat que hi havia en la relació: ella portava una sobrecàrrega, física i emocional, ocupant-se de la felicitat familiar. Elles, les dones grans, expressen la mala salut autopercebuda: “em sento esgotada”, “em fa mal tot”, “estic molt cansada”, “no puc més”…

Moltes que es van iniciar en una relació hetero consideren, amb el pas del temps, que la seva vida sexual és molt més satisfactòria amb una altra dona

Anna Freixas es doctora en psicología e investigadora

Anna Freixas

Fins a quin punt són importants les relacions socials, en aquesta etapa vital?

Tot el que està relacionat amb els vincles i les relacions socials és fonamental. Les dones hem pogut crear vincles, mantenir-los, ens acordem dels aniversaris, celebrem, ens ocupem… En envellir solem tenir més xarxa i amics, és un capital que tenim, crucial. La participació social, veïnal, comunitària, política, és molt important i, de fet, la feina voluntària se sosté gràcies al suport de les dones grans. I en moments de crisi, les xarxes acudeixen a ajudar-nos.

Recomana no ocultar l’edat, dir-la amb orgull, mostrar-la amb els cabells blancs i les arrugues sense complexos… Si necessitem tapar els signes de l’edat, devem reflexionar?

Sí, algunes imatges resulten patètiques, veure el sacrifici, tortura i ruïna que tot això suposa. Crec que en l’enorme negoci que és el cos de les dones, aquesta és la part més crua del tema, com les dones mostrem tan poc afecte pel nostre cos, per mandat social. A les ciutats encara veuràs la quantitat de centres d’estètica que hi ha, amb anuncis d’uns tractaments que són una barbaritat. L’ideal de la bellesa és pervers, i té dos components, la joventut i la primesa. Faria falta una educació cap al cos i la salut, no cap a la bellesa. Ara això està canviant, al gimnàs hi ha moltes dones que fan exercici per qüestió de salut. Al carrer veig dones que continuen posant-se sabates amb talons impossibles, però n’hi ha també altres que reivindiquen belleses al calçat que permeten viure d’una manera més digna.

ROSANNA CARCELLER ESCUDER / LV RAC1

Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook

Encuentra más noticias  La Prensa

Related Articles

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

*

Stay Connected

21,991FansMe gusta
3,912SeguidoresSeguir
21,600SuscriptoresSuscribirte
- Publicidad -spot_imgspot_imgspot_img

Latest Articles

Abrir chat
Hola!😊 ¿En qué podemos ayudarte?
Verificado por MonsterInsights