17.7 C
Castelldefels
viernes, marzo 1, 2024
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img
0,00€

No hay productos en el carrito.

30 anys de l’incendi que va destruir el Liceu: «Només es veia fum»

30 anys de l’incendi

30 anys de l’incendi Aquest dimecres fa 30 anys de l’incendi del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Va passar el 31 de gener del 1994, un període en què es representava l’òpera Mathis der Maler del compositor Paul Hindemith..

El Gran Teatre es va inaugurar el 1847. El 1861 va patir un primer incendi i el 1893, un atemptat, però al No ho sé ens hem centrat en les flames del 1994. El programa ha pogut parlar amb diferents persones que hi eren aquell dia i que ens han ajudat a reconstruir què va passar.

incendi liceu twitter
Avui es compleixen 30 anys de l’incendi del Liceu. X / @Liceu_cat

Incendi al Liceu

Què va passar aquell 31 de gener del 1994?

Aquell dilluns 31 de gener del 1994, entre dos i tres quarts d’11 del matí, va començar un incendi que va deixar el Liceu completament destrossat. Dos operaris treballaven en la reparació del teló d’acer que, en cas d’incendi —irònicament—, havia d’impedir que el foc passés de l’escenari a la sala.

Les guspires del seu bufador van encendre les cortines que hi havia a la part alta de l’escenari, alguns trossos encesos de roba van caure a terra i, encara que els treballadors van intentar apagar-los i van abaixar el teló d’acer, les flames van saltar al teló de vellut i es van enfilar cap al sostre.

30 anys de l’incendi

L’apuntador del Liceu des de fa quasi mig segle: «Des de l’incendi, el Gran Teatre no sona igual»

RAC1

Tribó

Incendi al Liceu

La visita de l’escola Infant Jesús de Barcelona

Aquell dia, i en aquell precís moment, dins el Liceu hi havia els alumnes de l’escola Infant Jesús de Barcelona fent-hi una visita.  Hem pogut parlar amb un d’aquests alumnes, el Cesc Grau, que en aquell moment feia 7è d’EGB, l’actual 1r d’ESO.

A ell i a una companya els hi havien encarregat que escrivissin un article sobre la sortida que publicarien a la revista de l’escola. I amb tota la il·lusió del món per fer això, van arribar al teatre. «Vam començar fent la ruta per dins. Ens van ensenyar el vestíbul i el Saló dels Miralls, i després ens van dividir en dos grups. Al meu ens van portar a visitar les llotges i després a la platea», rememora.

El següent que van veure van ser una mena de preparatius darrere del teló. «No sentíem sorolls, hi havia gent treballant i vèiem unes guspires que queien des de la part superior. La guia ens va dir que estava tot controlat, i ho estava fins que vam veure que s’hi feia una flama a la part superior. Ens van dir que no passava res, però en un moment donat, l'»L» que era el logotip del Liceu, es va encendre».

30 anys de l’incendi

En un moment donat, l'»L» que era el logotip del Liceu, es va encentre

Cesc Grau

En aquell moment, ja no van fer cas a ningú. «Ens vam aixecar i vam començar a córrer. Vam tornar a travessar tota la platea, vam passar pel Saló dels Miralls i vam sortir a les Rambles. Recordo que els últims companys ens van dir que, quan van mirar enrere, ja no hi havia teló«, ha explicat. 

Va passar por? Cesc Grau ha revelat al No ho sé de RAC 1 que no especialment, perquè tenien 12 anys. Tot i això, a aquesta edat, si no has vist mai calar foc, quan ho fas «crides i surts cames ajudeu-me». 

Incendi al Liceu

El punt de vista del professor, Pere Rosado

Aquell dia, el Cesc anava acompanyat del seu professor, en Pere Rosado, amb qui també hem pogut parlar. Ens ha narrat com ho va viure ell: «Portàvem una norantena d’alumnes. Era una mica el mateix de cada any, amb la diferència que mentre estàvem a la platea, s’estaven fent tasques de soldadura al teló, i anaven esquitxant petites flamarades».

Va ser quan estaven al Saló dels Miralls amb els alumnes quan els van demanar que sortissin ràpidament del teatre. «Vam desallotjar tot l’alumnat. Encara vam tenir temps de treure el nas a la platea,: allò estava en flames«, ha recordat.

Un cop Rosado va sortir de l’edifici i estava en un lloc segur, les primeres preocupacions van ser comprovar que ningú hagués pres mal i que cap alumne s’hagués perdut. El segon neguit va ser avisar l’escola i dir-los que tothom estava bé. Tot i això, en aquell moment no van ser conscients d’estar vivint un fet important de la història de la ciutat comtal.

Incendi al Liceu

Com ho van cobrir els mitjans?

Mentre això passava, els estudiants de Periodisme de la Pompeu Fabra, situada molt a prop del Liceu, també es van assabentar que s’estava cremant l’edifici. I una d’aquestes estudiants era l’Anna Argemí, a qui aquell incendi la va enxampar amb ganes de treballar. 

«Recordo que estàvem muntant un vídeo amb un company quan algú va entrar i ens va dir que s’estava cremant el Liceu. Ens vam mirar i, com que teníem una càmera a mà, vam sortir corrents», ha explicat Argemí.

incendi liceu reportera
Anna Argemí era estudiant de Periodisme quan es va incendiar el Liceu. CCMA

L’Anna sí que es va preocupar. «Vam arribar molt al principi, quan no hi havia ningú. Hi havia molta flama i molt fum, i feia por que de sobte alguna cosa s’esfondrés damunt nostre», ha detallat. Va ser en aquest context quan va fer la primera crònica periodística.

Un cop feta, passades les 11 del matí, van arribar els Bombers i ella va marxar per enllestir la feina. Més tard, va passar la crònica i les imatges a TV3.

Incendi al Liceu

El testimoni d’Andreu Ros, del Cafè de l’Òpera

L’última persona amb qui ha parlat el No ho sé és algú que va tenir una visió privilegiada, si es pot dir d’aquesta manera, d’aquell esdeveniment històric perquè estava pràcticament a primera fila. 

És l’Andreu Ros, treballador i fill de la propietària del Cafè de l’Òpera, l’establiment que està just davant de l’edifici i que viu, sobretot, dels treballadors i assistents del Liceu. Treballava al torn de tarda, però hi va anar al matí per veure què passava.

«Amb el Raül, l’encarregat del matí, vam pujar al terrat de l’edifici per veure què passava. Només es veia el fum que sortia. Després, es va esfondrar el sostre del Liceu, amb un estrèpit enorme. Aleshores ens vam preocupar més, per si tot anava avall i ens quedàvem sense Liceu», ha afegit.

Amb el Raül, l’encarregat del matí, vam pujar al terrat de l’edifici per veure què passava. Només es veia el fum que sortia

Andreu Ros treballador i fill de la propietària del Cafè de l’Òpera

Es va quedar allà. Tenia una visió privilegiada perquè dins la zona acordonada no hi podia haver pràcticament ningú, però ell sí, i hi havia d’estar a petició dels Bombers. Van demanar els treballadors del Cafè de l’Òpera que fessin fora tots els clients, que tanquessin la porta, però que ells es quedessin dins el local per si l’incendi agafava més envergadura i necessitaven actuar des d’allà. Necessitaven que hi hagués algú que els pogués obrir. I no va ser fàcil estar allà, perquè durant una estona hi va haver la possibilitat que passés això.

30 anys de l’incendi

El sostre es va esfondrar i el foc va destruir l’escenari i la sala del teatre del Liceu. Les flames van arribar fins als 70 metres, una alçada que es va assolir perquè l’escenari i la sala eren de fusta i moqueta. A més a més, les sortides d’emergència eren molt antigues, del segle XIX.

El que sí que va quedar intacte, sorprenentment, van ser alguns espais emblemàtics com el Saló dels Miralls o el vestíbul, i també es van salvar el Conservatori i el Cercle del Liceu.

saló dels miralls liceu actualitat
El Saló dels Miralls és una de les parts del Gran Teatre del Liceu que van quedar intactes després de l’incendi. Gran Teatre del Liceu

Incendi al Liceu

Barcelona es va bolcar amb el Liceu

En tot cas, aquell incendi va ser un daltabaix per a la ciutat de Barcelona i per Catalunya en general. Un edifici tan important com el Liceu reduït a les cendres va generar un gran impacte. Personalitats com l’aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol; l’aleshores alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall; i Montserrat Caballé, la diva per excel·lència del Liceu, van dir-hi la seva.

Després, va venir la reconstrucció. Va haver-hi moments que semblava que el lloc escollit seria Montjuïc, però finalment es va decidir que es faria al mateix lloc, però amb totes les millores necessàries.

30 anys de l’incendi

El projecte va anar a càrrec dels arquitectes Ignasi de Solà-Morales, Xavier Fabré i Lluís Dilmé, i perquè no es tornés a cremar hi van instal·lar 800 detectors de fum, 110 boques de reg, portes resistents al foc que es tanquen, 1.250 aspersors que s’activen amb el fum i un dipòsit d’aigua propi per treure aquesta aigua.

I, a banda de tot això, amb la reconstrucció, el Liceu va deixar de tenir tantes pèrdues econòmiques, perquè els que havien posat diners per a la seva construcció inicial, van perdre els seus drets i van haver de començar a pagar les entrades a preu normal.

Cinc anys després de l’incendi, el dijous 7 d’octubre de 1999, el Liceu va tornar a obrir les portes. I ho va fer amb aquesta òpera: Turandot, de Puccini, l’obra que s’havia de representar tot just després de la que feien quan es va cremar.

MIREIA ARDÈVOL Noticies RAC1

Related Articles

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

*

Stay Connected

21,991FansMe gusta
3,912SeguidoresSeguir
21,600SuscriptoresSuscribirte
- Publicidad -spot_imgspot_imgspot_img

Latest Articles

Abrir chat
Hola!😊 ¿En qué podemos ayudarte?
Verificado por MonsterInsights