Per què per Nadal decorem un Avet
Per què per Nadal decorem un Avet. Per trobar l’origen d’aquest costum ens hem de remuntar al segle VII quan els primers cristians van començar a arribar als països del nord d’Europa i van veure com els habitants d’aquelles terres, els bàrbars, per aquelles dates celebraven el naixement de Frey, el Déu del sol, de la pluja i de la fertilitat en la mitologia nòrdica.
Per honrar al seu Déu i celebrar el solstici d’hivern, els bàrbars tenien el costum de guarnir un arbre en el lloc més alt on ells creien que vivien els déus. L’arbre simbolitzava l’univers i l’engalanaven amb els seus millors productes. L’arbre triat era un avet típic dels països del nord i com a simbolisme de vida eterna i prosperitat per les seves fulles perennes que no queien malgrat el fred de l’hivern.
Amb l’evangelització dels pobles bàrbars, els cristians van adoptar la idea de guarnir l’arbre per Nadal canviant el seu simbolisme original. A partir d’aquell moment es va convertir en una tradició nadalenca del cristianisme.
Pels cristians les fulles perennes de l’avet representaven l’amor de Déu cap als homes i la forma triangular que tenen, el misteri de la Santa Trinitat. En els primers anys es van començar a guarnir amb pomes com a símbol de la fruita prohibida amb què Eva va temptar a Adam i espelmes com a símbol de la presència i l’ànima de Jesús.
Amb el pas dels anys es van anar canviant els objectes per dolços, collarets o altres detalls. Avui en dia ho fem amb boles de colors que representen les pomes i llums en lloc d’espelmes. En aquells temps tan sols les famílies més riques podien permetre’s tenir un arbre de Nadal a casa, la resta de la població s’havia de conformar en veure els que es posaven en mercats, places dels pobles o a prop de les esglésies.
La primera notícia que tenim d’un arbre de Nadal decorat en un lloc públic va ser l’any 1878 en el Mercat de Nadal del nen Jesús a Nuremberg (Alemanya). A partir de llavors aquest costum es va anar estenent per tota Europa arribant als Estats Units a partir del segle XX.
