L’infern dels polls
L’infern dels polls. Els polls rebroten amb força als centres escolars. És un bucle infernal: quan un nen està desparasitat és quan l’altre, company de classe, té el primer poll, que anirà reproduint-se i passant de cap en cap. La gran pregunta que ens fem moltes famílies és: hi ha algun moment de l’any en què cap nen tingui polls? Hi ha alguna forma realista i efectiva de posar fi a aquesta plaga que es viu en la majoria de les escoles?
“El moment dels polls és sempre. Sempre hi ha algú que té una petita població de polls al cap, que la manté al llarg de l’any. Però ara mateix és el moment que comencem a fer servir abrics, bufandes… i és més fàcil que els polls es transportin d’un infant a l’altre”, explica a RAC1.cat Rosario Melero-Alcíbar, doctora en Ciències Biològiques, experta en entomologia sanitària i infermera, gran coneixedora de la biologia i el cicle d’aquests paràsits.
L’infern dels polls
Rosario Melero-Alcíbar doctora en Ciències Biològiques, experta en entomologia sanitària i infermera
Hi ha tres moments de pic d’infestacions de polls, segons explica: quan els infants tornen de les vacances i es tornen a ajuntar molt (abraçades, retrobaments), quan comença l’hivern i es comencen a portar peces de roba d’abrigar (que s’apilen de vegades les unes sobre les altres), i finalment a la primavera, ja que puja la temperatura i això n’afavoreix la reproducció.
“Els polls són animals de sang primavera augmenta la temperatura, augmenten les seves funcions”, comenta l’experta.
Els polls són animals de sang freda i les seves funcions metabòliques depenen molt de les condicions ambientals
Rosario Melero-Alcíbar doctora en Ciències Biològiques, experta en entomologia sanitària i infermera
L’infern dels polls
Com viuen i com es comporten?
Els polls no volen ni salten. “Els humans els transportem d’una banda a l’altra, i els donem facilitats: els traspassem a les peces de roba o tenim conductes que els ho permeten (com abraçar-nos o ajuntar els caps). No caminen gaire, però són “valents”, pugen a qualsevol lloc per desplaçar-se, encara que tinguin risc de no sobreviure”, diu Melero-Alcíbar.
Les llémenes no surten del cap, ja que estan enganxades al cuir cabellut, i s’acumulen a les zones més protegides i més tapades de cabell, com al darrere de les orelles, o al clatell, “les zones amb millors condicions de reproducció, i més difícils de veure”.
Quins productes els maten?
El gran debat entre pares i mares (malauradament encara moltes més mares) és si hi ha alguna solució efectiva. “Vinagre i arbre de te? No, no funcionen per matar els polls. L’arbre de te serveix una mica de repel·lent, però molt poquet. El vinagre serveix per arrossegar les llémenes i que surtin abans, però no per matar-les”. I l’alcohol que tenim a casa? “No! No funciona i és perillós per a la canalla”.
La solució, encara que no ens agradi, segons aquesta gran coneixedora dels paràsits, és la química. «El que funciona són els insecticides químics, i no al 100%. Cal fer valoracions del cap cada 15 dies, que és quan comença un altre cicle de reproducció. Els que estan basats en piretroides (permetrines, etc., insecticides típics de farmàcia) tenen una eficàcia del 85%. A més, han d’estar reforçats, perquè les llémenes són càpsules de protecció. Si porten butòxid de piperonil, permeten més l’entrada del producte a dins de la llémena i són més efectius, poden arribar al 90% d’eficàcia».
El que funciona són els insecticides químics, i no al 100%. Si porten butòxid de piperonil, permeten més l’entrada del producte a dins de la llémena i són més efectius
L’infern dels polls
Rosario Melero-Alcíbar doctora en Ciències Biològiques, experta en entomologia sanitària i infermera
Altres productes són les silicones, que asfixien el poll. Al mercat n’hi ha diverses marques, però “tenen menys eficàcia que els insecticides, a més de deixar els cabells més bruts. A les llémenes no els fa res, perquè la silicona amb elles no funciona”.
Com que cap químic garanteix eliminar el 100% de polls i llémenes, cal seguir un mètode manual perquè els tractaments siguin efectius: llemeneres, fetes servir de forma exhaustiva. Com s’ha de passar? “Sempre des del clatell amunt, enganxada al cuir cabellut sense rascar la pell per no fer mal. Cal ser molt sistemàtic a retirar les llémenes, i aquí és on el vinagre pot ajudar”, diu Melero-Alcíbar, que comenta que els productes a base d’alcohol benzílic tampoc no són efectius del tot.
El que remarca aquesta gran experta és que els productes farmacèutics s’han d’aplicar seguint fil per randa les instruccions d’ús, i aplicant les quantitats que toca, el temps necessari. “Si no es fa com diu el fabricant, acabes generant poblacions de polls que sobreviuen, molt més resistents”.
L’infern dels polls
Habitualment hi ha la idea que els xampús funcionen més que les locions, però és just al contrari. “La loció mata i el xampú remata, ja que es dissol amb aigua i el químic és menys eficaç”. Compte! Mai s’ha de fer servir assecador després del tractament. “Amb la temperatura elevada es pot fer malbé el producte, i perdria l’efectivitat”.
La loció mata i el xampú remata
Rosario Melero-Alcíbardoctora en Ciències Biològiques, experta en entomologia sanitària i infermera
I el risc dels químics? «Les permetrines són tòxiques per als polls, però perquè a mi m’afectés el químic, m’hauria de banyar sencera en una banyera de permetrines. Els nivells que es fan servir del producte estan molt per sota dels nivells de seguretat, i les reaccions adverses estan controladíssimes».
Cal tenir en compte quan hi ha infestacions, de no agafar polls de la roba, els llençols, les tovalloles. Sense estar en un cap, fora de qualsevol contacte amb la sang que necessiten per viure, els polls només sobreviuen entre dos i tres dies. “Per tant, es poden eliminar o bé rentant la roba a més de 35 graus, o bé deixant les peces de roba esteses a l’exterior durant dos o tres dies”, comenta l’especialista en entomologia sanitària.
Perquè a mi m’afectés el químic, m’hauria de banyar sencera en una banyera de permetrines
L’infern dels polls
Rosario Melero-Alcíbar doctora en Ciències Biològiques, experta en entomologia sanitària i infermera
La solució passa per l’esforç comunitari
El problema de salut derivat de tenir polls sovint o en gran quantitat són les possibles ferides infectades pel fet de gratar-se el cap. “Els polls no estan associats amb cap transmissió de cap agent patogen. Ara bé, si tens molta al·lèrgia a la saliva dels polls, et genera una irritació important a la pell del cuir cabellut, el prurit pot ser important”, diu la infermera. Més enllà de la picor i les ferides, doncs, no s’ha de témer per contagis d’altres malalties, “no hi ha cap altre risc per a la salut”.
Com que els polls no suposen problemes de salut greus i eliminar-los implica una gran dedicació, diners, esforç i temps, hi ha famílies que desisteixen de desparasitar al 100% les criatures. I aquí és on rau gran part del problema. “És un tema que requereix acció comunitària: si una família treu fins a l’última llémena, però les altres no, l’endemà l’infant desparasitat pot agafar polls un altre cop”. Fins i tot hi ha famílies que viuen els polls en silenci, “com les xinxes o les hemorroides”. Per què? “Perquè tothom relaciona els polls amb ser brut o no rentar-se, quan això no és cert. No hi ha cap mena de factor sociodemogràfic, et toquen els polls i et toquen”, diu Melero-Alcíbar.
És un tema que requereix acció comunitària: si una família treu fins a l’última llémena, però les altres no, l’endemà l’infant desparasitat pot agafar polls un altre cop
Rosario Melero-Alcíbardoctora en Ciències Biològiques, experta en entomologia sanitària i infermera
Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
