No et dona la vida
No et dona la vida. Helena Sempere és pedagoga, consultora i formadora especialitzada en estratègia, organització i eficàcia empresarial. Hi ha qui anomena a tot això «gestió de projectes». Però com que totes aquestes paraules es fan difícils d’entendre, a ella li agrada resumir-ho com a “gestora del caos”. Això és el que ella fa: ajuda a gestionar el caos laboral. Els seus consells i metodologia els aplica normalment a projectes d’emprenedoria, però reconeix que tot el que comenta té una plasmació a l’esfera laboral (i de vegades personal) de gairebé tothom.
«‘No em dona la vida’ és una frase que s’ha posat molt de moda els últims anys i a mi m’agradaria rebatre-la, perquè és una creença», diu Sempere a RAC1.cat. Aprofitem per parlar amb ella de com gestionar millor el temps, per, en definitiva, viure una mica millor, més tranquils i més d’acord amb els valors propis.
No et dona la vida
Cada cop tenim més caos al nostre voltant?
Sí, sense dubtes. Cada cop tenim més fronts oberts, accessibilitat a informació nova, més aplicacions que ens “ajuden” a fer més coses, tenim més obertura al món. Això és difícil de gestionar i genera caos si no se sap controlar.
La teva consultoria, el que expliques i aconselles, són per a l’àmbit empresarial o d’emprenedoria, però en realitat es poden aplicar a la vida quotidiana…
Són habilitats, hàbits i recursos que podem aplicar a l’àrea professional, però també a la personal. Prioritats, gestió el temps, gestió el caos i valors, és un tema generalitzat. A més, l’esfera personal condiciona la professional i a la inversa. S’ha d’ampliar la mirada.
Cada cop tenim més caos, més fronts oberts
“No te da la vida porque no te da la gana”, dius a la teva descripció (en castellà) d’Instagram… És bastant agosarada, aquesta afirmació.
Ho vaig posar per cridar l’atenció sobre el victimisme que hi ha amb aquest tema. Som víctimes del món immediat i infoxicat? No, tenim una responsabilitat vers el control del temps que perdem i les coses que fem. No podem tirar pilotes fora. La frase “No me da la vida”, en castellà, s’ha posat molt de moda els últims anys, i a mi m’agradaria rebatre-ho, perquè és una creença falsa.
És cosa de cadascú, gestionar les seves responsabilitats i temps?
El control i la responsabilitat són nostres, en tot allò que fem a la vida. Depèn de com ens prenguem la responsabilitat, gestionarem millor o pitjor tot això. T’estan envaint? I fins on et deixes tu envair? La gestió del temps és teva, pots escollir què fer i què no, has de decidir. Si “no te da la vida”, és perquè no et dona la gana. Si sabéssim on posar límits, tinguéssim més respecte pel nostre temps i el que volem fer, no tindríem aquesta sensació de descontrol de la vida.
No et dona la vida
Com comencem a posar límits i ordre al nostre temps?
El primer pas és posar consciència. Si entens que el control és en tu (més enllà que hi ha activitats i coses que et venen imposades), el primer que has de canviar és la consciència: dir no, prendre decisions, escollir, tenir en compte que si t’enfoques en una cosa, te’n perds d’altres. És el primer pas per cultivar una vida més qualitativa pel que fa al temps. Tria, pensa, reflexiona en què vols i què no. Tingues clars valors i prioritats. No hem d’arribar a tot, hem de tenir clar on sí que volem arribar.
Si “no te da la vida”, és perquè no et dona la gana
I com es fa això? Algun exercici pràctic?
Aturar-se. Agafa’t un matí o unes hores, busca un espai tranquil o ningú et molesti. Analitza el teu dia a dia. Cap a on dirigeixes els esforços? Quins objectius de vida tens, professionalment i personalment? Analitza el que veus que fas, reflexiona sobre si tot encaixa amb el que vols. Només per aturar-te i pensar ja trauràs conclusions. Apunta en un paper tot el que fas en el dia a dia, i intenta ser coherent amb el que vols. En l’emprenedoria sovint passa que es comença per un motiu o motor, i amb el temps es desdibuixa, es perd el focus i es perden els valors.
I quan tenim tot això apuntat… Com continuem?
En termes d’emprenedoria i estratègia empresarial treballo molt amb planificació, objectius i calendari. Per portar-ho a la pràctica, com en els temes més de vida personal, cal avaluar què és important i què és urgent.
Cap a on dirigeixes els esforços? Quins objectius de vida tens, professionalment i personalment? Analitza el que veus que fas, reflexiona sobre si tot encaixa amb el que vols
Com es diferencien importància i urgència, i què hem de fer abans?
S’ha d’avaluar la conseqüència que pot tenir el que has de fer. Si una cosa és urgent, pregunta’t per a qui és urgent i per què. Si és una urgència per a una altra persona i no ho fas, quina conseqüència pots tenir? En funció d’això potser has de determinar si és realment urgent. Les coses importants són les que et fan moure, el que és rellevant per a tu. La teva empresa va per davant dels teus clients, encara que ens hagin dit el contrari. Si tens un negoci has de vetllar per ell, i de vegades potser no pots atendre els clients al minut o en el moment que ells volen, per exemple. La importància resideix en nosaltres mateixos.
