15 C
Castelldefels
miércoles, abril 17, 2024
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img
0,00€

No hay productos en el carrito.

S’acosten restriccions d’aigua: els embassaments, per sota del mínim històric del 1989

S’acosten restriccions

S’acosten restriccions. Som a les portes de restriccions d’aigua més dures i a més municipis. Després de 36 mesos sense pluges importants, les reserves dels embassaments de les conques internes -les que reguen la meitat est del país- se situen en un nou mínim històric, el 18,89%. D’aquesta manera, superen l’anterior mínim, el 18,9%, registrat el 1989.

Per tant, si res no canvia, ben aviat bona part de Catalunya entrarà en fase d’emergència per sequera extrema. Això vol dir que s’avançaria la previsió que havia fet l’Agència Catalana de l’Aigua, que apuntava que aquesta situació arribaria abans d’acabar l’any.

 

L’escenari d’emergència s’activa quan les reserves dels embassaments se situen per sota del 16%, però l’ACA explica que aquest percentatge és orientatiu i les mesures es defineixen en funció del volum emmagatzemat en hm³, quan els nivells dels aqüífers són baixos o bé per una baixa pluviometria acumulada durant un període llarg.

S’acosten restriccions

El pantà de la Baells amb un nivell d'aigua molt baix
El pantà de la Baells amb un nivell d’aigua molt baix (Nia Escolà/ACN)

L’estat dels embassaments

La gestió de l’aigua divideix Catalunya en dues parts: les conques internes, a l’est, i les intercomunitàries o de l’Ebre, a l’oest.

Les conques internes, que són les que gestiona íntegrament l’ACA, corresponen a la meitat est del país. Inclouen les conques dels rius que neixen a Catalunya i desemboquen al Mediterrani, entre els quals Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes, i les rieres costaneres entre la frontera amb França i el desguàs del riu de la Sénia. Representen el 52% del territori català.

L’estat dels embassaments de les conques internes és molt preocupant. El de Darnius, per exemple, està al 14,5% de la seva capacitat; Sau a 16,8%, Susqueda, al 18%. Entre els més plens hi ha el de Baells, al 24,9%, i Sant Ponç, al 26,9%.

El campanar de Sant Romà de Sau, al descobert
El campanar de Sant Romà de Sau, al descobert (Aina Martí/ACN)

Les conques intercomunitàries inclouen rius que travessen diverses comunitats autònomes o més d’un estat, com són el riu Ebre, el riu Segre, les dues Nogueres i el riu Garona. Ocupen el 48% de territori català i la gestió és compartida amb el govern espanyol.

Les reserves de les conques de l’Ebre estan al 34,59% de la seva capacitat. Tot i que és una lleugera millora respecte a fa un mes, la situació d’aquests embassaments també preocupa. Si bé l’embassament d’Oliana frega el 39% de la seva capacitat, el de Rialb està al 19,28% i el de Guiamets, al 7,37%.

S’acosten restriccions

 

Quines restriccions s’activen en estat d’emergència?

La fase prèvia a l’emergència, l’excepcionalitat, inclou força restriccions, que s’han estat aplicant a més de la meitat de municipis des de la primavera. Amb la nova situació, s’activarien restriccions més severes. Pots consultar aquí si el teu municipi ja ha entrat en emergència.

Una aixeta amb poca pressió d'aigua
Les últimes setmanes s’ha estat estudiant com reduir la pressió de l’aigua potable que arriba a les llars (3Cat)

En estat d’emergència, el volum total d’aigua que entra al dipòsit municipal per a l’abastament de la població no pot superar els 200 litres per habitant i dia. Això inclou la despesa domèstica, la de les empreses i els comerços. Aquest màxim es pot reduir a 180, en el cas d’emergència de nivell dos i a 160 si s’arriba al nivell tres. Per reduir-ne el consum, una de les opcions que l’ACA ha estat assajant les últimes setmanes és reduir la pressió de l’aigua, que evitaria fer talls en el subministrament.

Es prohibeix omplir piscines totalment o parcialment, excepte les d’aigua de mar que s’omplin i es buidin sense connexió a les xarxes d’abastament ni sanejament. Tampoc es poden regar amb aigua potable jardins ni zones verdes, tant particulars com públiques.

Una persona obrint l'aixeta d'una font de l'Espluga de Francolí, d'on no en surt aigua
Quan comenci la situació d’emergència, es restringirà l’aigua de boca (Neus Bertola/ACN)

No es podran netejar vehicles de cap tipus, excepte en establiments comercials especialitzats. Tampoc es podran netejar amb aigua potable carrers, clavegueram, paviments ni façanes. Tampoc es poden omplir fonts ni llacs artificials, una mesura ja vigent en molts municipis.

A les granges, l’aigua potable queda limitada a les quantitats necessàries per a l’abeurament i neteja dels animals, així com per a la neteja del recinte.

S’acosten restriccions

Terra seca
Fa 30 mesos que Catalunya no plou de forma important (3Cat)

La sequera és més greu que les del 1989 i el 2008?  

L’any 1989 es va registrar el mínim històric des que se’n tenen dades: els embassaments de les conques internes van arribar al 18,9%. Aleshores, però, la capacitat total era menor que ara. Perquè l’any 1998 va entrar en funcionament el pantà de la Llosa del Cavall, que va afegir 79,4 hm³ als 620 hm³ d’aigua que ja hi havia i, per tant, va ampliar la capacitat total fins a 700. Ara, però, Catalunya té 8 milions d’habitants, dos més que llavors, de manera que la quantitat disponible per habitant és menor.

Pel que fa a la sequera de l’any 2008, les xifres també són diferents; en aquell moment les reserves van baixar fins al 21%, més de dos punts percentuals més que ara. A més, sis anys abans havia entrat en funcionament la dessalinitzadora de la Tordera, situada a Blanes, que podia produir fins a 10 hm³ d’aigua. Més endavant aquesta planta es va ampliar i va duplicar la seva producció potencial. A més, un any després, es va posar en marxa la del Prat de Llobregat, amb capacitat per dessalar 60 hm³ més.

D’altra banda, en els últims anys també ha augmentat notablement la utilització d’aigües regenerades. Per tant, si bé el percentatge d’aigua dels embassaments és el més baix que hi ha hagut mai, les circumstàncies són diferents. D’una banda, hi ha més població però, de l’altra, hi ha alternatives per generar més aigua potable.


Què podem fer des de casa?

El consum mitjà d’aigua a Catalunya és d’uns 117 litres per habitant al dia, una xifra que supera el màxim que recomana l’Organització Mundial de la Salut, que és de 100 litres diaris per cap.

S’acosten restriccions

La sequera excepcional que vivim ja ha obligat a activar restriccions en molts usos de l’aigua, però a banda de les mesures que puguin prendre les administracions, canviar alguns hàbits i incorporar petits gestos diaris ens permetria estalviar desenes de litres d’aigua per habitant. Per exemple, instal·lant un reductor del cabal d’aigua a les aixetes, dutxant-nos en comptes de banyar-nos o utilitzant electrodomèstics més eficients. Aquí pots consultar més mesures casolanes.


Solucions de futur

Amb la previsió que els efectes de la crisi climàtica s’intensifiquin, per exemple, amb sequeres més llargues, al maig el govern va aprovar el Pla de gestió de l’aigua 2023-2027. Inclou mesures que preveuen augmentar la disponibilitat d’aigua de les conques internes un 30% en sis anys, per no dependre tant de les pluges.

Per exemple, duplicant la capacitat de la regeneració d’aigües residuals i la dessalació, amb una nova planta a Cunit. També es vol prioritzar la restauració fluvial; com la recuperació ecològica del riu Gaià, el Cardener o el Llobregat en alguns dels trams més degradats.

Related Articles

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

*

Stay Connected

21,991FansMe gusta
3,912SeguidoresSeguir
21,600SuscriptoresSuscribirte
- Publicidad -spot_imgspot_imgspot_img

Latest Articles

Abrir chat
Hola!😊 ¿En qué podemos ayudarte?
Verificado por MonsterInsights