11.9 C
Castelldefels
sábado, marzo 2, 2024
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img
0,00€

No hay productos en el carrito.

La menopausa, més enllà dels fogots: com preparar-se, símptomes i tractaments

La menopausa

«La menopausa m’ha regalat vuit quilos i ara tinc un cos que no reconec. I no ho havia vist a venir perquè fem veure que aquesta etapa no existeix», va piular l’escriptora Eva Piquer. Amb aquest i altres missatges virals sobre la pressió estètica ha contribuït a fer evident una etapa de la vida de la dona tabú i estigmatitzada. El silenci sobre la menopausa s’està trencant, tot i que no se’n parla prou.

Els fogots en són la cara més visibilitzada, però n’hi ha altres símptomes: sequedat vaginal, alteracions del son, pèrdua de desig sexual o variacions de l’estat d’ànim. I es parla poc dels tractaments o de com hi pot ajudar tocar-se la vulva o tenir orgasmes.

«És un període crític i totes les dones haurien d’estar informades», remarca Sònia Anglès, ginecòloga, especialista sènior de l’Hospital Clínic i secretària del grup de treball de sexologia clínica del mateix centre.

La menopausa

Per tot el que implica, es pot comparar amb la pubertat. Sílvia Catalán, psicòloga especialitzada en sexualitat i relacions, la defineix com «l’adolescència de les adultes» i considera que el fet que no se’n parli i la falta d’educació sexual fan que s’assumeixi erròniament que «tot va de capa caiguda».

«És una època de molt canvi, però al final una etapa més de la vida de la dona. Més que viure-ho com una malaltia, hem d’estar preparades per si apareixen símptomes, identificar-los i consultar el metge si ens afecta la qualitat de vida«, resumeix María Pancorbo, metgessa adjunta de la unitat d’endocrinologia ginecològica de l’Hospital Vall d’Hebron.

Perimenopausa, menopausa i climateri: què és cada cosa

La menopausa és la fi definitiva de les menstruacions. Una dona hi arriba quan fa 12 mesos que no li ve la regla. Això passa, de mitjana, als 51 anys en el cas de l’ètnia caucàsica, però varia en funció de diversos factors.

Es considera precoç si passa abans dels 40 anys. Pot estar induïda per una intervenció mèdica, com una cirurgia o la quimioteràpia.

El cos va donant senyals abans, quan els cicles es tornen irregulars. És la perimenopausa o climateri, que pot durar mesos o anys –normalment, 4 o 5– i durant aquest temps encara és possible quedar-se embarassada.  

Una dona fent un exercici amb peses
L’exercici físic de força ajuda a prevenir les fractures (Pexels)

Símptomes de la menopausa i quant duren

La menopausa és un procés biològic que conflueix amb un fenomen social i psicològic. Els símptomes poden ser transitoris o indefinits:

  • Fogots
  • Sudoració nocturna
  • Canvis d’humor, variacions de l’estat d’ànim
  • Labilitat emocional (descontrol de les emocions), ansietat o, fins i tot, depressió
  • Menys capacitat de concentració (fuga d’idees, boira mental, costa que et surtin les paraules), irritabilitat
  • Alteracions del son (son interromput, insomni)
  • Sequedat vaginal (molèsties, dolor en les relacions sexuals)
  • Pèrdua de desig sexual (vinculada al dèficit hormonal i als canvis en la mucosa vaginal)
  • Necessitat d’orinar amb més freqüència i amb urgència (tant de dia com de nit)
  • Incontinència urinària
  • Infeccions d’orina de repetició
  • Augment de pes


A més llarg termini:

  • Osteoporosi i més risc de fractures òssies
  • Més risc de malaltia cardiovascular
  • Més risc d’obesitat
  • Alteracions de les glàndules endocrines, com la tiroides

 

Com preparar-se per a la menopausa

La prevenció és fonamental: dieta saludable (aquí hi ha el decàleg del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes) i exercici físic, que ha d’incloure el treball de força.

Es recomana, com a mínim, 150 minuts d’exercici d’intensitat moderada a la setmana. «L’exercici és molt important en aquesta etapa. Tot el que es pugui fer addicional, com el treball de resistència, ens aportarà beneficis», apunta Anglès.

Moltes dones refereixen que s’han engreixat malgrat fer exercici i menjar bé. A la menopausa canvia el metabolisme. Ja no es produeixen estrògens, que ajuden a controlar el sucre. S’incrementa el risc de diabetis i el greix al cos es concentra més a l’abdomen.

Una dona es pesa en una bàscula
Amb la menopausa, canvia el metabolisme del greix (Pexels)

Veient la llista de símptomes, és fàcil pensar que tot és negatiu. Com viure-ho en positiu?

«Hem de saber que són coses que poden passar, però que no passen a tothom«, remarca Sònia Anglès. I la intensitat dels símptomes varia d’una persona a l’altra.

Un altre aspecte és que no hi ha risc d’embaràs.

Si tenies dolors amb la menstruació, per exemple amb l’endometriosi, baixaran. O les migranyes associades a canvis hormonals.

Aquesta etapa de maduresa pot coincidir amb la plenitud professional, o pot tenir la dificultat afegida d’arribar en un moment de trasbals (pèrdua dels pares, adolescència dels fills o dificultats perquè s’emancipin).

Quins tractaments hi ha per a la menopausa

Els tractaments han de ser individualitzats.

FITOTERÀPIA

Alguns estudis han demostrat una eficàcia superior al placebo. D’altres, no, però, com que no té contraindicacions, es pot provar. Pot ser eficaç per als fogots, l’insomni o la falta de lubricació.

Són preparats que es venen a la farmàcia i que tenen com a base la soja, el pol·len o la cimicífuga racemosa. No estan inclosos a la Seguretat Social.

TRACTAMENT HORMONAL LOCAL

Hi ha una evidència alta d’efectivitat. S’apliquen a la vulva i la vagina i permeten millorar els símptomes genitourinaris, fins i tot la incontinència del pipí.

«Els preparats que tenim avui dia són amb estrògens de baixa dosi i tenen molta seguretat», destaca Anglès. Cal saber que només funcionen a nivell local.

La menopausa

TERÀPIA HORMONAL SUBSTITUTÒRIA

Si es donen molts símptomes que afecten la qualitat de vida, es pot recórrer al tractament amb estrògens i progesterona. Està finançat per la Seguretat Social. També alguns antidepressius poden ajudar-hi. Pancorbo demana no resignar-se:

«Una cosa és tenir un fogot al dia, però si en tinc cada mitja hora o cada hora, o a la nit em desperten i no puc dormir, no podem dir ‘ja em passarà, m’espero’.»

Hi coincideix Anglès. Les dones «sovint es pensen que no tenen tractament i s’aguanten«. Hi ha una doble barrera, de les pacients (per vergonya, desconeixement o perquè no saben a quin metge consultar el problema) i dels professionals (per falta de formació). «Només que et donin informació sobre el que et passa es rebaixa molt l’angoixa», apunta.

Abans d’optar al tractament cal controlar els factors de risc, sobretot de trombosi. «No vol dir que no es pugui donar, sinó que s’han de mirar els símptomes que no s’hagin resolt amb tractament previ, sabent que hi ha beneficis i que els riscos tenen un control», matisa la ginecòloga del Clínic.

L’experta del Vall d’Hebron destaca que aquesta és la teràpia recomanada per a les dones menors de 60 anys, que estan en els primers anys de la menopausa i que no tenen contraindicacions mèdiques, per exemple, per determinats tipus de càncer.

Pancorbo demana normalitzar l’ús dels tractaments hormonals: «La presbícia [dificultat per veure-hi de prop] també és una part més de la vida, i no per això anirem sense ulleres». Si la dona no en pot o no en vol prendre, hi ha els altres tractaments «menys efectius, però que ajuden», puntualitza.

També és una ferma defensora del tractament la cap del servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau, Elisa Llurba

La menopausa

Els vanos i l’orgasme, dos aliats

Si ens fixem en símptomes específics i molt estigmatitzats, alguns consells són:

Fogots: vestir-se amb capes, portar un ventall a sobre, tècniques de relaxació

Incontinència urinària: millorar l’alimentació, reduir el pes, fer exercicis de Kegel. També si hem passat la menopausa fa temps i en tenim

Pèrdua de densitat dels ossos: els exercicis de força, com els pesos, disminueixen el risc de fractura. Cal seguir una dieta rica en calci i assegurar-se l’absorció de vitamina D

Sequedat vaginal: lubricants i hidratants vaginals (els haurem de pagar de la nostra butxaca, però serviran de manteniment). L’orgasme incrementa la irrigació i la hidratació dels teixits, que perden elasticitat

Evitar la pèrdua de desig sexual en la menopausa

Aquesta sensació de sequedat és «poc sexi», argumenta la psicòloga Sílvia Catalán. Això, sumat a l’efecte psicològic d’associar menopausa i vellesa i veure que el cos canvia, ens pot portar a desconnectar de la sexualitat. I encara més si es tracta d’una parella de llarga durada, de molts anys amb la mateixa persona. Com podem revifar el desig, en cas que la baixada de la líbido ens preocupi?

Catalán diu que hem de reconnectar amb el cos a tots nivells, inclòs el genital:

«La pèrdua de lubricació no ve només per la davallada dels estrògens, sinó per un tema d’activació de les terminacions nervioses. Si em toco la vulva, aquesta respon segregant lubricació.»

La menopausa

D’aquí que recomani un massatge diari a la zona un cop al dia amb un lubricant neutre. «Igual que ens posem la crema de la cara, tocar-nos la zona dels llavis i l’entrada de la vagina», concreta. «Si estem sanes, la vulva respondrà de forma excitant. Llavors, al cervell construirem la relació entre sexualitat, activitat, desig i vulva».

La doctora Anglès anima a buscar una forma de sexe plaent: «Intentar tenir activitat sexual regular, que no vol dir vaginal. Vol dir sexual, cadascú la que vulgui, però que doni plaer i satisfacció.»

Connectar amb el propi cos és important per no desvincular-se de la sexualitat
Connectar amb el propi cos és important per no desvincular-se de la sexualitat (Pexels)

La menopausa

Per construir el desig –que no apareix com un bolet, com a la ficció- podem recórrer a llibres, sèries o pel·lícules de contingut eròtic. O recordar moments eròtics que haguem tingut.

Convé fer pinya, parlar amb dones que passin el mateix, i, si en tenim, amb la parella. En aquest cas, s’ha de fomentar la intimitat, que no vol dir forçar-se a tenir relacions sexuals, sinó «buscar moments per abraçar-nos, una dutxa conjunta o fer-nos petons amb llengua sense anar més enllà».

S’ha de trencar el cercle viciós «no puc i no m’hi poso, i cada cop puc menys i m’hi poso menys. «És molt habitual que després de la menopausa hi hagi atròfia vaginal. Tot el que no faig servir, s’atrofia», observa Catalán.

També s’ha de refusar la idea que la relació sexual implica sempre penetració. I l’orgasme, que ens beneficia a molts nivells, no ha de ser una obsessió. «Si en tens, fantàstic. Si no, calma i tranquil·litat. Quan anem sense expectatives, sol ser més fàcil arribar-hi», assenyala.

Al final, el desig sexual vol dir dedicar-hi temps. «I això és el que més ens costa, sobretot a les dones, dedicar-nos espai a nosaltres mateixes», conclou.

  1. Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
    Encuentra más noticias  La Prensa
Artículo anteriorLa clivia
Artículo siguienteLas gafas de sol también en otoño

Related Articles

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

*

Stay Connected

21,991FansMe gusta
3,912SeguidoresSeguir
21,600SuscriptoresSuscribirte
- Publicidad -spot_imgspot_imgspot_img

Latest Articles

Abrir chat
Hola!😊 ¿En qué podemos ayudarte?
Verificado por MonsterInsights