test
20 C
Castelldefels
viernes, junio 14, 2024
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img
0,00€

No hay productos en el carrito.

«No hi ha bronzejat saludable»: com triar la crema solar i cada quant ens l’hem de posar

No hi ha bronzejat

No hi ha bronzejat. ja és aquí. I una de les coses que sens dubte es relacionen amb aquesta època de l’any són les cremes solars, els protectors solars. Certament, no són un producte exclusiu de l’estiu, com remarcarem més endavant, però quan mig món es llança a prendre el sol cal tenir molt present la importància de protegir-se de la radiació ultraviolada.

«El sol és saludable, perquè aporta vitamina D i escalfor, i és psicoestimulant», explica Marta Alcalde, vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), «però és perillós», remarca.

És perillós perquè «la radiació ultraviolada forma part de la llum solar, i és nociva», explica Anna López, metge adjunta del servei de dermatologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que afegeix: «encara que tinguéssim el planeta perfecte, la radiació ultraviolada seguiria sent nociva».

És per això que cal protegir la pell de la radiació solar, i les cremes solars o, millor, els protectors solars en general, són una manera de fer-ho si volem prendre el sol o ens hi exposem fent activitat a l’aire lliure.

No hi ha bronzejat


Quan i amb quina freqüència ens hem de posar la protecció solar

Ens l’hem d’aplicar mitja hora abans d’exposar-nos al sol, perquè tingui temps d’interactuar amb la pell i fer efecte.

Ens n’hem de tornar a posar cada 1,5 hores o 2 hores, que és el temps que mantenen l’efecte protector.


També després de sortir de l’aigua, sobretot si ens hi estem una estona, perquè en banyar-nos anem perdent part del protector. En aquest sentit, cal tenir en compte que hi ha protectors més resistents a l’aigua:

  • Els més resistents són els denominats «waterproof», que vol dir que suporten fins a 4 banys d’un màxim de 20 minuts de durada cadascun.
  • Els etiquetats com a «water resistant», en canvi, suporten menys exposició a l’aigua: fins a 2 banys d’un màxim de vint minuts.

En qualsevol cas, tant López com Alcalde remarquen que «és molt important posar-se bé la protecció», assegurant-nos que aconseguim cobrir bé la pell, de manera generosa i sense deixar zones desprotegides.


Quin índex de protecció hem d’utilitzar

Aquí, Alcalde i López tornen a coincidir en la seva recomanació: sempre protecció 50 o 50+, fins i tot. Això vol dir que el protector que ens apliquem ens permet exposar-nos al sol 50 vegades més del que podríem fer-ho sense protegir-nos.

Una altra derivada d’aquest alt índex de protecció, el màxim existent, és que si no ens l’apliquem bé, perquè no ens en posem prou, per exemple, o no la renovem tan sovint com caldria, l’índex real de protecció disminueix, però continua sent una mica alt i protegint-nos una mica, cosa que no passaria si ja partim d’un índex de protecció baix.


Ni només a l’estiu ni només quan anem a la platja

Ho dèiem al començament: la protecció solar no és un producte exclusiu de l’estiu ni de la platja o la piscina: els dermatòlegs recomanen usar-ne diàriament, tot l’any, tret dels mesos amb menys hores de sol i una intensitat més baixa, sempre que fem activitat a l’aire lliure com excursions o caminades. També, per exemple, si fem un dinar o una celebració en un parc o un jardí o si som en una terrassa d’un bar o restaurant i ens toca el sol.

Als nens més petits cal protegir-los amb protectors físics, no químics (Pexels/Kindel Media)

A la platja o a la piscina, per cert, ens hem de posar protecció també sota el para-sol, perquè la sorra i la gespa reflecteixen els rajos solars. També l’aigua.

Els especialistes, d’altra banda, desaconsellen prendre el sol entre les 11 i les 16, perquè són les hores d’incidència màxima, en què la radiació solar és més perjudicial.


Com hem de triar la protecció solar

Tot i que sovint parlem de cremes solars, avui en dia hi ha protectors solars molt diversos. Les cremes tradicionals –espesses, de color blanc– continuen existint, però també n’hi ha de més lleugeres, que s’apliquen amb un difusor, i d’altres que directament estan envasades en un esprai i són del tot transparents.

Les primeres potser no són tan còmodes d’aplicar, però és molt fàcil veure si ens l’hem posat bé o hem deixat alguna part de la pell descoberta. Les transparents, que s’apliquen amb esprai, en canvi, són més còmodes, però cal fixar-se bé que cobrim bé tota la superfície de la pell i que ens en posem una bona quantitat.

Alcalde remarca que cal aprofitar la diversitat existent i que «l’important és triar la protecció que t’agradi» a partir de factors com la textura o l’olor i, a partir d’aquí, aplicar-nos-la bé.


Com funcionen els protectors solars

En general, els protectors solars que es troben al mercat són protectors químics (anomenats també orgànics), productes cosmètics amb agents químics que absorbeixen la radiació ultraviolada. Per això cal aplicar-los uns 30 minuts abans d’exposar-nos al sol, perquè la pell necessita aquest temps per interactuar-hi.

També hi ha protectors solars físics (anomenats també inorgànics), que constitueixen una barrera física de substàncies minerals, una capa de producte que protegeix la pell perquè la cobreix com ho faria una peça de roba, per exemple. Els primers protectors que van sortir al mercat, fa uns vuitanta anys, eren físics.

Amb els infants cal extremar la protecció a l’exposició solar (Pexels/Kindel Media)

No hi ha bronzejat

I aquests són els únics que dermatòlegs i farmacèutics indiquen per a les criatures més petites, de fins a 2 anys, perquè els químics els podrien afectar la pell, que encara és immadura.

Els especialistes, a més, recomanen no exposar directament al sol els nadons. Millor no anar a la platja, coincideixen López i Alcalde. I compte si sortim a passejar en hores de radiació forta: pensem a tapar-los amb roba o un para-sol.


Protectors solars sostenibles

A l’hora de triar el protector solar, hi ha un altre element que cal tenir en compte. I és que tenen efectes en el medi ambient. Està demostrat que els components d’algunes cremes han causat danys en espècies marines com el corall o la posidònia.

En aquest sentit, es recomana triar productes amb filtres físics i sense nanopartícules. En aquest article t’expliquem extensament quines cremes són més respectuoses amb el mar i com identificar-les a les botigues.


Protecció més enllà dels protectors

Aquesta protecció alternativa que els especialistes prescriuen per als infants més petits la recomanen, també i molt, per als adults; en aquest cas, de manera complementària: la roba és un gran protector solar, una barrera física que protegeix molt bé. També complements com els barrets -millor amb una ala una mica ampla- que ens protegirà el rostre, i les ulleres de sol.

I recorden que per a determinats casos existeix fins i tot, des de fa uns anys, roba amb índex de protecció solar.


Els perills de l’exposició al sol: «La pell té memòria»

Parlàvem, al principi, de la perillositat de l’exposició a la radiació ultraviolada. Un exemple: a tot Europa, 7,3 milions de persones tenen càncer de pell. Això, malgrat que el càncer de pell forma part dels càncers que es poden prevenir en la majoria dels casos, perquè la causa és ben coneguda: l’exposició a la llum ultraviolada.

Només a Espanya, més de 78.000 persones són diagnosticades cada any amb càncer de pell, i la xifra va creixent.

Ho sap molt bé Anna López, perquè dedica «bona part de l’any, diversos dies a la setmana» a fer intervencions per eliminar melanomes (tumors agressius) i carcinomes (tumors benignes) causats per l’exposició de la pell a la radiació ultraviolada.

«Hem de tenir al cap que prendre el sol vol dir posar-se protecció», remarquen els experts (Pexels/Moose Photos)

«El càncer de pell és la primera causa dermatològica de mort», remarca López. A més, segons estudis que recull l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), ja és el tipus de càncer més freqüent a tot el món, i tant la seva incidència (el nombre de casos nous per població i any) com la mortalitat que causa han augmentat.

I cal tenir molt present que el càncer de pell és l’efecte més nociu de l’exposició excessiva al sol, però no l’únic. Una altra conseqüència és l’envelliment excessiu de la pell, el fotoenvelliment, que es tradueix en l’aparició d’arrugues i taques.

La radiació ultraviolada, a més, pot empitjorar altres malalties o causar fotoal·lèrgia en reaccionar amb determinada medicació.

Tot això, perquè la nostra pell té memòria de la radiació que ha rebut al llarg de tota la vida. Per això, les conseqüències poden manifestar-se més tard.

Related Articles

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

*

Stay Connected

21,991FansMe gusta
3,912SeguidoresSeguir
21,800SuscriptoresSuscribirte
- Publicidad -spot_imgspot_imgspot_img

Latest Articles

Abrir chat
Hola!😊 ¿En qué podemos ayudarte?
Verificado por MonsterInsights