15.1 C
Castelldefels
domingo, mayo 19, 2024
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img
0,00€

No hay productos en el carrito.

Acaba l’spam telefònic? Escletxes que poden perpetuar males pràctiques tot i la prohibició

Acaba l’spam telefònic

Acaba l’spam telefònic. Les molestes trucades comercials de les empreses de serveis als mòbils o fixos dels ciutadans queden restringides a partir d’aquest dijous, 29 de juny, per efecte de la llei general de telecomunicacions que es va publicar l’any passat i que contemplava una moratòria d’un any. Però la normativa té també prou escletxes perquè sigui difícil pensar que aquesta pràctica quedarà del tot erradicada.

Les empreses només podran trucar als ciutadans que hagin donat permís per rebre aquestes comunicacions en els contractes de servei que hagin signat, i per això els advocats especialitzats recomanen llegir-se amb molta atenció la lletra petita.

L’advocat Jorge Fernández, del gabinet Círculo Legal, recomana en aquest sentit llegir amb atenció els contractes per veure si contenen clàusules d’aquesta mena i, en cas de no voler rebre trucades, manifestar-ho a la companyia.

Un telèfon fix
Un telèfon fix (Europa Press)

Acaba l’spam telefònic

L’interès «legítim»

L’altra gran escletxa per on poden entrar trucades no desitjades és l’anomenat «interès legítim». La interpretació d’aquest concepte podrà variar d’unes empreses a les altres i ser més o menys agressives en el seu comportament comercial. Per intentar aclarir les regles del joc, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha publicat una circular on específica què entén per «interès legítim» i com aplicar-lo.

Una trucada comercial es considerarà emparada per aquest «interès legítim» si l’empresa en qüestió pot demostrar que el consumidor va ser client seu, sempre que les dades de contacte fossin aconseguides d’una manera lícita.

I també s’hauran d’oferir productes o serveis similars als que el client va contractar anteriorment. Ara bé, només podrà trucar l’empresa en qüestió, no pas cap altra entitat que formi part del mateix grup empresarial. L’interès legítim no empara les trucades comercials aleatòries; sempre hi haurà d’haver un consentiment previ per part del potencial client.

En qualsevol cas, i encara que compleixin els supòsits previstos per «l’interès legítim», les trucades comercials sempre hauran de complir «el deure de transparència» d’acord amb la normativa europea; les empreses hauran d’informar sobre la seva identitat i objectiu comercial, i hauran de facilitar al client el dret a oposar-se a rebre més trucades, que s’haurà de mencionar expressament en la primera trucada.

De fet, segons l’Agència de Protecció de Dades, qualsevol «manifestació inequívoca» de l’usuari en contra de rebre més trucades ha d’entendre’s a la pràctica com una revocació del consentiment, que haurà d’atendre’s «immediatament». En qualsevol cas, l’advocat Fernández recomana denunciar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades les empreses que facin spam telefònic a partir d’ara.

Acaba l’spam telefònic

Males pràctiques

Les trucades comercials s’han convertit en un maldecap per a molts ciutadans els últims anys, que sovint es veuen sotmesos a autèntics assetjaments per part d’empreses contractades amb aquesta finalitat per les grans corporacions. Aquestes empreses subcontractades incorren sovint en males pràctiques, que inclouen trucades a hores intempestives i enganys en les ofertes que proposen.

Abel Cops té una immobiliària a Sant Cugat i es queixa d’haver rebut trucades de companyies telefòniques, d’instal·lació de plaques solars o assegurances de salut que «t’inunden d’informació que no necessites, no et donen un benefici real, això és el que a mi em molesta». En les últimes dues setmanes ha rebut unes quinze trucades i això li ha fet prendre una decisió:

«Optaré per canviar el meu número de telèfon que he tingut durant vint anys perquè el 95% de les trucades són de publicitat.»

En el cas d’un empresari o professional, a partir d’ara les trucades comercials només podran tenir relació amb la seva activitat, no pas a títol individual.

A la llei de telecomunicacions hi ha previstes sancions de fins a 100.000 euros per aquesta mena de pràctiques, però caldrà veure si l’AEPD té capacitat per investigar les denúncies i si aquestes són recorregudes per les empreses i finalment s’imposen les sancions. L’organització de consumidors OCU ha demanat al govern que es garanteixi el compliment de la normativa.

Un home atenent una trucada telefònica
Un home atenent una trucada telefònica (Pexels/Andrea Piacquadio)

A Catalunya ja s’ha intentat, sense èxit

De fet, a Catalunya la prohibició de les trucades comercials sense consentiment ja estava en vigor des de 2017 amb la llei de comerç. Però l’activitat sancionadora de l’administració catalana ha estat molt limitada i el fenomen de l’spam telefònic ha continuat molestant la ciutadania. En els primers quatre anys de vigència de la llei es van imposar dues sancions: una de 5.000 euros i una de 18.000 euros.

Una altra possibilitat que tenen els ciutadans és apuntar-se a l’anomenada «llista Robinson», un registre de persones que manifesten no voler rebre comunicacions comercials i que compromet moltes grans empreses del país. És una iniciativa privada que funciona amb una web fàcil de fer servir.

Núria Bigas es va registrar a la llista després de patir l’assetjament telefònic de moltes empreses de serveis:

«Sí que vaig notar una baixada de les trucades, però no han acabat.»

Una experiència comuna a moltes altres persones que han fet el pas d’apuntar-se a la llista amb l’esperança de deslliurar-se de l’spam telefònic.

Related Articles

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

*

Stay Connected

21,991FansMe gusta
3,912SeguidoresSeguir
21,700SuscriptoresSuscribirte
- Publicidad -spot_imgspot_imgspot_img

Latest Articles

Abrir chat
Hola!😊 ¿En qué podemos ayudarte?
Verificado por MonsterInsights