Lesly l’heroïna
Lesly l’heroïna. La història dels quatre germans que han sobreviscut 40 dies perduts a la selva més gran del planeta, l’Amazònia, ha fet la volta al món. Molts ho han qualificat de «miracle», però el cert és que, a mesura que es van sabent detalls del seu periple, el més segur és que hagin sobreviscut gràcies als coneixements ancestrals indígenes.
Vivien a la comunitat d’Araracuara, al mig de la selva. Un lloc tan remot que als anys 30 van decidir construir-hi una presó a l’aire lliure que va estar oberta fins a principis dels 70, i que tenia per murs la mateixa selva, un entorn impenetrable per a molts.
El dia de l’accident d’avioneta que va portar els nens a l’inici d’un periple de cinc setmanes, els quatre menors i la seva mare marxaven d’Araracuara per retrobar-se amb el pare de la família, Manuel Ranoque, que havia deixat la zona després de rebre amenaces de la guerrilla que opera a la zona.
El pilot d’avió va avisar que estaven tenint problemes amb el motor i poc després es va perdre el contacte amb l’aparell. Els tres adults de l’avió van morir, però els quatre nens van sobreviure, i aquí és on va començar el gran repte de la germana gran, la Lesly: salvar la seva vida i salvar la dels seus germans.
Lesly l’heroïna
«Va ser la nena, la gran, la nostra heroïna, la que amb la seva saviesa va cuidar i va protegir els seus germans». Així ho va explicar Giovanny Yule, un dels indígenes que va liderar la recerca.
Els coneixements indígenes de la Lesly, apresos a la seva comunitat uitoto, sobre l’entorn on ha crescut, les fruites que es poden menjar i els perills d’una selva on plou diàriament i hi ha desenes d’animals perillosos, van poder mantenir els quatre germans vius.
Ella es va encarregar de cuidar durant 40 dies i 40 nits els seus germans Soleiny, de 9 anys, Tien Noriel, de cinc anys, i Cristin Neruman, un nadó de només un any. Segons han explicat alguns familiars, primer van menjar farina de iuca, quan es va acabar van començar a menjar llavors i després fruita.
Els elogis a la Lesly s’han generalitzat: el director mèdic de l’hospital on passaran les pròximes dues o tres setmanes també s’ha referit a ella com a heroïna, i el president colombià,
L’esperit de la selva
Quan ja feia tres setmanes que els equips de rescat de l’exèrcit estaven buscant els nens, les institucions van entendre que l’operació Esperança, com s’havia batejat la recerca dels nens, necessitava el coneixement ancestral indígena.
Va ser llavors quan s’hi van afegir membres de la guàrdia indígena, organismes de defensa del territori pròpies de les comunitats indígenes, de quatre departaments selvàtics.
Pels indígenes, a la selva, cada arbre, animal, riu o muntanya té el seu propi esperit, i per això és molt important pactar amb la mare selva. Van considerar que la mare selva havia acollit els nens perduts i no els deixava sortir, com explica Giovanny Yule, membre de la guàrdia indígena nasa:
«Hi va haver una conversa espiritual amb els esperits de la mare selva, en aquesta conversa es va fer l’exercici d’obrir camí per poder estar al territori i poder harmonitzar-lo, poder establir així un acord perquè la mare selva pogués entregar els nens.»
Segons les creences indígenes, quan algú és acollit o bé perdut a la selva, sempre es troba persones que l’orienten i el condueixen. Es creu que a la selva on es van perdre els menors hi ha indígenes no contactats, persones considerades per a les comunitats una clau essencial per a la supervivència dels nens.
