Penges fotos dels teus fills
“Penges fotos dels teus fills.
“Penges fotos dels teus fills. “Penjo les fotos de la meva filla a Instagram perquè és protagonista de la major part del temps de la meva vida i em ve de gust compartir-ho amb la gent que ens envolta. A més, és una manera de tenir un àlbum, un recull i selecció de fotos i vídeos dels nostres viatges o de situacions tendres o gracioses”, ens diu la Júlia (nom fictici), que viu a l’àrea metropolitana de Barcelona i té una nena d’un any i mig.
L’Aitor (també nom fictici) viu a Barcelona i té un nen de sis anys i una nena de nou. “Cada cop penjo menys fotos, però ho faig perquè coneguts i familiars vegin com creixen. No tinc problemes a les xarxes i si em preocupés penjar fotos a les xarxes, m’hauria de preocupar qui els mira al parc. Potser és per inconsciència, però no m’ha preocupat mai”, ens explica.
Potser és per inconsciència, però no m’ha preocupat mai
Aitorpare d’una nena de 9 anys i un nen de 6
L’Aitor i la Júlia tenen actituds absolutament comunes amb les imatges dels seus fills: a Espanya, el 89% de les famílies comparteixen continguts dels seus fills a Facebook, Instagram o TikTok. El 23% dels infants té presència en línia abans de néixer (ecografies durant l’embaràs), i el 81% és a Internet abans de fer els 6 mesos. Són dades d’una enquesta per la firma de seguretat informàtica AVG feta en 10 països, entre els quals hi ha, Espanya.
Tot això és el que es coneix com a sharenting en anglès (del verb ‘compartir’, share i paternitat, parenting). Pares i mares ho fem amb tota la bona intenció del món, però ja se sap que a internet hi ha molts perills que potser no ens imaginem. «No respectem la intimitat dels nostres fills i això n’afecta la identitat digital futura, però no només això: derivat d’aquesta sobreexposició, es poden donar suplantació d’identitat, frau en línia, victimització per cyberbulling o grooming o que aquest contingut es converteixi en material d’explotació sexual infantil», adverteix Irene Montiel, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), experta en victimització infantil en línia.
No respectem la intimitat dels nostres fills i es pot donar el ‘grooming’ o que aquest contingut es converteixi en material d’explotació sexual infantil
Irene Montiel experta en victimització infantil en línia.
Montiel no parla sense fonaments. Segons dades recents de la Internet Watch Foundation, en menys de 10 anys, els continguts d’abús sexual infantil a la xarxa s’han incrementat un 1.815%: han passat el 2013 de 13.343 pàgines web a 255.571 enllaços el 2022. Hi ha fotos de violacions i imatges sexualitzades de menors, però moltes d’altres no ho són.
L’Aitor, com la Júlia, no estan preocupats per les imatges que pengen, i reconeixen que potser és per ignorància. “La veritat és que no em fa patir. Soc molt curosa amb el que penjo d’ella perquè no li pugui repercutir de manera negativa. Potser m’equivoco i vaig molt a cegues?”, es pregunta aquesta mare. Segurament sí, segurament s’equivoca. «Tenim la idea que les persones que col·leccionen imatges d’explotació sexual infantil només col·leccionen les que són explícitament sexuals o molt greus, però la realitat és que les imatges no sexualitzades de nens i nenes estan especialment presents en les col·leccions dels agressors sexuals», diu Montiel.
“Penges fotos dels teus fills.
Les imatges no sexualitzades de nens i nenes estan especialment presents en les col·leccions dels agressors sexuals
Irene Montielexperta en victimització infantil en línia
De fet, segons l’informe Perfil del detingut per delictes relatius a la pornografia infantil, el 72% del material confiscat a agressors duals penats (és a dir, pedòfils) eren imatges del tipus 0 en l’escala CIESI, imatges no eròtiques ni sexualitzades d’infants totalment o parcialment despullats, provinents de fonts comercials, àlbums familiars o fonts legítimes. És a dir, fotos no sexualitzades, normals, quotidianes.
«No pensem que aquella ‘foto innocent de la meva nena jugant a la platja’ pugui acabar en les col·leccions d’abusadors de qualsevol lloc del món o que es pugui fer servir com a reclam en un perfil fals per entabanar i seduir altres nens i nenes dels quals abusar», reafirma Montiel. A Espanya s’estima que hi ha allotjades únicament el 2% de les pàgines d’explotació sexual infantil, però és el primer consumidor d’Europa i el segon del món.
No pensem que aquella ‘foto innocent de la meva nena jugant a la platja’ pugui acabar en les col·leccions d’abusadors
Irene Montielexperta en victimització infantil en línia
“Penges fotos dels teus fills.
La Marta García viu a Barcelona i té una petita de dos anys. Té les xarxes socials en mode privat, és a dir, demana una sol·licitud abans d’acceptar que algú pugui veure el que penja. A més, no exposa la cara de la nena. “Sempre li tapo la cara perquè no saps on pot acabar la imatge, és una menor, i em fa molta angúnia. Jo penjo fotos meves, però amb un adult no em preocupa tant. Potser per mi, si la meva foto acaba en alguna banda, no és tan greu com una foto seva. És una sensació que tinc, potser no fonamentada”, ens comenta.
Per a Montiel, no hi ha forma possible de compartir fotos de manera segura en les xarxes socials: «No es pot fer un bon sharenting, soc partidària de no publicar imatges dels infants, no som conscients de tota la informació que aboquem a les xarxes ni dels usos que se’ls donarà». Queda un llarg camí al davant pel que fa a xarxes socials i privacitat. «Una mirada ingènua pot no veure l’ús que d’altres en poden fer, especialment amb les eines que hi ha per editar i manipular aquestes imatges, per això és important ser conscient de tots els riscos associats a aquesta pràctica i vetllar per protegir-ne la identitat i la privacitat», conclou Sílvia Martínez, directora del Màster de Social Media de la UOC i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. Lle
