22.8 C
Castelldefels
viernes, junio 2, 2023
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img
0,00€

No hay productos en el carrito.

Ni docents ni alumnes reben formació obli.gatòria d’educació sexual: “És urgent un canvi”

Ni docents ni alumnes

Ni docents ni alumnes. Classe de tercer de primària, en una escola pública de Barcelona. Uns infants llegeixen llibres de la biblioteca d’aula, on hi ha volums que les famílies porten de casa. Ha aparegut, no se sap com, un còmic per a adults, on surten un home i una dona amb actitud sexual. Un grup de tres o quatre infants demanen explicacions a la mestra. Què estan fent? Per què van despullats? “No sabia com respondre, no sé com tractar el tema”, confessa després la docent, en una conversa informal amb les famílies.

No és un cas aïllat: els mestres i professors, fins ara, no tenen cap contingut obligatori sobre educació sexual a la seva formació. “S’ha de potenciar aquesta formació sobre educació sexual no pas fent cursos, sinó a les universitats, al temari. Ens faltaria més oferta formativa i de qualitat i a l’abast de tothom. La coeducació ha d’anar al nostre currículum», diu Yolanda Segura, portaveu de la USTEC. 

Ni docents ni alumnes

S’ha de potenciar aquesta formació sobre educació sexual dels docents, però no fent cursos, sinó a les universitats, al temari

Yolanda Seguraportaveu del sindicat USTEC

Cal més formació sobre educació sexual als docents?
Cal més formació sobre educació sexual als docents?   Freepik

Segura afegeix, però, que aquesta formació ha d’anar acompanyada de recursos. «No pot recaure tot en els docents sense que l’administració repensi la seva política. Necessitem recursos i que es repensi com ha de ser l’educació. Calen psicòlegs i orientadors que ens ajudin”, afegeix. 

Marta Caño és la directora de l’Institut Maria Espinalt de Barcelona. En aquest centre, des de fa cinc anys, es fa una assignatura d’educació afectivosexual entre segon i quart d’ESO, durant tot el curs. No va ser una iniciativa de l’equip directiu ni del claustre: ho van demanar els mateixos alumnes.

Necessitem recursos i que es repensi com ha de ser l’educació

Yolanda Seguraportaveu del sindicat USTEC

Un dia, un grup d’alumnes de tercer es van plantar al pati fent vaga, amb algunes pancartes explícites: “Per què sabem qui és Lope de Vega i no sabem on tenim el clítoris?”. Els alumnes demanaven que un taller optatiu de sexualitat es convertís en una assignatura per a tothom. Des de llavors, s’ha anat construint un programa en format d’assignatura, amb els consells de Sida Studi i el seu impulsor, el professor Teo Pardo.

“És imprescindible i urgent formar mestres i professors en educació sexual. Hi ha una gran mancança. Els nostres alumnes reben informació sexual per altres vies que no és l’educació, i van al davant. És molt urgent”, apunta Caño. “Gràcies a les formacions que vam buscar, vam entendre que havíem d’enfocar el tema des del plaer i la cura del cos, i no des de la por, les malalties de transmissió sexual i el risc d’embaràs, com s’ha fet sempre en l’escassa educació sexual que hem tingut”, afegeix. 

Per què sabem qui és Lope de Vega i no sabem on tenim el clítoris?

Pancarta dels alumnes de 3r d’ESO a l’Institut Maria Espinalt

És imprescindible i urgent formar mestres i professors en educació sexual. Hi ha una gran mancança

Marta Cañodirectora de l’Institut Maria Espinalt de Barcelona

Ni docents ni alumnes

Cal fer educació sexual obligatòria a les escoles?
Cal fer educació sexual obligatòria a les escoles?  CC0

Aquesta professora explica que el programa Coeduca’t, impulsat pel Consorci d’Educació, no preveu formacions obligatòries al professorat, sinó només formacions voluntàries dels centres. És a dir, un coneixement que és bàsic està supeditat a l’autonomia de centres.

En aquest mateix sentit s’explica Maria Puig, membre d’Escoles Feministes, un col·lectiu que es dedica a l’autoformació de la comunitat educativa, docents i famílies, en temes que la via institucional no aborda, com l’educació sexual. “Com que hi ha autonomia de centre, cada institut o escola estableix el plantejament pedagògic. Per tant, en alguns casos, coneixements que haurien de ser drets bàsics, com l’educació afectivosexual, depenen de cada centre. Si el claustre o el director està sensibilitzat, ho dona. I els alumnes tenen la sort de rebre aquests coneixements, mentre que en altres centres no”. 

Com que hi ha autonomia de centre, cada institut o escola estableix el plantejament pedagògic

Maria PuigEscoles Feministes

Falta educació sexual a les aules
Falta educació sexual a les aules. CC0

Per aquest col·lectiu de formació, “és clau que l’educació afectivosexual estigui inclosa al currículum obligatori, i que es miri bé quins docents estan preparats per fer-ho, com passa amb les matemàtiques o l’educació física”.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, defensava aquest dimecres fer més classes d’educació sexoafectiva a les escoles per prevenir l’increment d’agressions entre mainada. Advertia que, si no, els joves només tenen com a referència la pornografia. Aquesta reclamació o aquesta proclama sobta, quan les entitats que treballen per fer-ho realitat fa dècades que ho posen sobre la taula.

Related Articles

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

*

Stay Connected

21,991FansMe gusta
3,794SeguidoresSeguir
20,800SuscriptoresSuscribirte
- Publicidad -spot_imgspot_imgspot_img

Latest Articles

Abrir chat
Hola!😊 ¿En qué podemos ayudarte?
Verificado por MonsterInsights