«La gran virtut de Castelldefels és la seva capacitat de conviure sensibilitats diferents»
El candidat que encapçala la llista Junts per Castelldefels és Xavier Amate.
Té 53 anys, està casat i té tres fills. És llicenciat en Dret, Investigació i Tècniques de Mercat, és economista i ha treballat com a empleat de banca a entitats financeres a Barcelona i Madrid. Militant de Convergència Democràtica de Catalunya i membre de l’executiva de el partit a Barcelona, després també al PDeCat, es presenta a les eleccions sota les sigles de Junts per Castelldefels. Va ser regidor durant els anys 2011-13, i durant l’actual mandat ha estat regidor de Territori, Mobilitat i Platges.
A continuació, un extracte de l’entrevista Mantinguda a Ràdio Castelldefels.
– Què és el primer que faria com a alcalde de Castelldefels?
– Donar l’agraïment a totes aquelles persones que ens haguessin fet confiança. I, tot seguit, explicar que nosaltres governarem per a tots, sense importar el color polític, perquè la responsabilitat d’alcalde, de lideratge d’un consistori, és aquesta: governar per a tots, tots els barris, totes les sensibilitats, totes les condicions socials, intentant ser just, és a dir, desigual amb els desiguals, que penso que és la definició de justícia.
– Quina pel·lícula li ha fet plorar?
– «El sud», de Víctor Erice. Últimament he tornat a recuperar una pel·lícula, que està molt bé, «París, Texas», que també té un component emocional important.
– Què és en el primer que es fixa quan coneix algú?
– Probablement en la veu. I també en la mirada. He tingut la sort de tornar a veure companys de la facultat de fa molts anys. És obvi que havien canviat molt, i, és curiós, els reconeixes per la mirada. Pots envellir, però la mirada queda, perdura.
– Què cal fer per conquistar?
– Poca cosa. Sóc molt fàcil. Mostrar-un com és, i no mentir mai.
– Quin dels set pecats capitals comet amb més freqüència? ¿Luxúria, ira, supèrbia, enveja, avarícia, mandra, gola?
– No sóc especialment seguidor dels pecats capitals, però … potser la mandra. Un té la sensació que podria fer més. Aquelles persones que liderem un projecte, i jo particularment, penso que sempre tenim la sensació que podríem fer més, no? Més hores, més dedicació, més preparació.
– Quin és l’últim concert de música a què ha assistit?
– L’any passat, Jamiroquai … fantàstic.
– I, quan té un dia dolent, ¿quina cançó, quin artista li aixeca l’ànim?
– ¿En un dia dolent? Busco precisament el contrari, alguna música que motivi. Últimament tinc un referent: «No surrender», de Bruce Springsteen.
– Li entristeix, li posa de mal humor …
– M’entristeix la injustícia. I em posa de mal humor, i no suporto, i com més gran em faig encara menys: la prepotència.
– Què és el que no faria mai per amor?
– Enganyar, mentir, no mostrar-me com sóc.
– Aprofita els moments de soledat per …
– La solitud buscada és magnífica. La soledat no buscada és terrible. Les persones que tenim vida interior apreciem els moments de silenci, d’introspecció. Són moments que aporten molt, que enriqueixen. La autoreflexió constant fa que anem cap endavant, que siguem millors persones. Aquesta és la meta.
– Quin llibre tornaria a rellegir?
– Últimament estic amb temes polítics. Això al marge, m’agrada llegir en gallec. En dies com avui [plou], Rosalía de Castro és un referent, en un idioma molt potent per transmetre sentiments com la ‘saudade’
– Quin espai o racó de Castelldefels li porta un bon record, i per què?
– Per sempre, la platja. L’hem de cuidar, preservar, hem de dedicar esforços. Sense desmerèixer altres, crec que el distintiu d’aquesta ciutat és la nostra platja.
– Assenyaleu una virtut i un defecte de Castelldefels.
– Una virtut és precisament la capacitat de conviure sensibilitats diferents. I el defecte són els prejudicis que en determinats casos tenim respecte a certes actuacions. Un prejudici és un ‘judici anterior a’. Tant a Castelldefels com en el conjunt de la societat, crec que hem de tenir la capacitat de canviar la nostra opinió escoltant arguments que fan que la teva no sigui diguem una veritat absoluta. Cal escoltar altres opinions, altres sensibilitats.
– No sóc especialment seguidor dels pecats capitals, però … potser la mandra. Un té la sensació que podria fer més. Aquelles persones que liderem un projecte, i jo particularment, penso que sempre tenim la sensació que podríem fer més, no? Més hores, més dedicació, més preparació.
– Quin és l’últim concert de música a què ha assistit?
– L’any passat, Jamiroquai … fantàstic.
– I, quan té un dia dolent, ¿quina cançó, quin artista li aixeca l’ànim?
– ¿En un dia dolent? Busco precisament el contrari, alguna música que motivi. Últimament tinc un referent: «No surrender», de Bruce Springsteen.
– Li entristeix, li posa de mal humor …
– M’entristeix la injustícia. I em posa de mal humor, i no suporto, i com més gran em faig encara menys: la prepotència.
– Què és el que no faria mai per amor?
– Enganyar, mentir, no mostrar-me com sóc.
– Aprofita els moments de soledat per …
– La solitud buscada és magnífica. La soledat no buscada és terrible. Les persones que tenim vida interior apreciem els moments de silenci, d’introspecció. Són moments que aporten molt, que enriqueixen. La autoreflexió constant fa que anem cap endavant, que siguem millors persones. Aquesta és la meta.
– Quin llibre tornaria a rellegir?
– Últimament estic amb temes polítics. Això al marge, m’agrada llegir en gallec. En dies com avui [plou], Rosalía de Castro és un referent, en un idioma molt potent per transmetre sentiments com la ‘saudade’
– Quin espai o racó de Castelldefels li porta un bon record, i per què?
– Per sempre, la platja. L’hem de cuidar, preservar, hem de dedicar esforços. Sense desmerèixer altres, crec que el distintiu d’aquesta ciutat és la nostra platja.
– Assenyaleu una virtut i un defecte de Castelldefels.
– Una virtut és precisament la capacitat de conviure sensibilitats diferents. I el defecte són els prejudicis que en determinats casos tenim respecte a certes actuacions. Un prejudici és un ‘judici anterior a’. Tant a Castelldefels com en el conjunt de la societat, crec que hem de tenir la capacitat de canviar la nostra opinió escoltant arguments que fan que la teva no sigui diguem una veritat absoluta. Cal escoltar altres opinions, altres sensibilitats.
