19.8 C
Castelldefels
martes, mayo 21, 2024
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img
0,00€

No hay productos en el carrito.

Escrivá exhibeix l’equiparació de les pensions al salari mínim

Escrivá exhibeix l’equiparació

Escrivá exhibeix l’equiparació. El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha explicat el contingut de la reforma de les pensions davant de la Comissió de Seguiment i Avaluació del Pacte de Toledo del Congrés dels Diputats. El projecte ha estat acordat entre el govern de coalició i la Comissió Europea. El ministre ha assenyalat elstres objectius que es pretenen: garantir la suficiència de les pensions, reforçar la solidaritat i l’equitat del sistema, i reforçar la seva sostenibilitat. Escrivá ha inserit la reforma dins del Pla de Recuperació i Resiliència. 

Un dels anuncis estrella d’Escrivá ha estat explicar que les pensions mínimes aniran dels 13.500 euros anuals fins als 16.500 l’any 2027, el que significa gairebé 1.180 euros al mes, un augment del 22%. L’increment es produirà gradualment al llarg dels propers quatre anys i suposa una quasi equiparació al salari mínim, que ara és de 1.080 euros. Les pensions mínimes pujaran fins a la meta del llindar de la pobresa el 2027, el que suposa el 60% de la renda mitjana.

Un objectiu de l’executiu de coalició és reduir la bretxa de gènere que afecta també les pensions. La pensió mitjana dels homes és de 1.439 euros al mes pels 966 euros de la dona, el que fa que la bretxa sigui d’un 33%. La reforma augmentarà el complement establert per a la reducció de la bretxa de gènere i que reben les persones que tenen fills.

José Luis Escrivá, que en la seva intervenció ha mostrat el suport explícit atorgat per la Comissió Europeu al projecte de l’executiu espanyol, ha anat desgranant la lletra petita de la reforma al Congrés. Un punt important és l’increment de les pensions més baixes del sistema, les mínimes contributives i les no contributives per als qui no hagin acumulat el mínim de cotització. 

Aquest migdia, CCOO i UGT han avalat per unanimitat la proposta del govern espanyol de reforma del sistema de pensions. Els òrgans de decisió d’ambdós sindicats han donat llum verda aquest dimecres al plantejament pactat en el si de la coalició i amb la Comissió Europea. Una posició diametralment oposada a la de la patronal.

Escrivá exhibeix l’equiparació de les pensions 

PENSIONS

Escrivá exhibeix l’equiparació de les pensions al salari mínim
Conclou així un llarg procés d’elaboració per part del Ministeri de Seguretat Social, acordat amb la Comissió Europea i amb Unides Podem. Els pensionistes podran triar per calcular les pensions entre el període actual de 25 anys o ampliar-lo a 29, excloent els dos de pitjor cotització. En aquest cas, el còmput serà de 27 anys i aquesta possibilitat de triar es desplegarà progressivament des del 2027 al 2038. Fins al 2040 es podrà elegir entre aquesta opció i els últims 25 anys, mentre que entre el 2041 i el 2043, l’opció de 25 anys anirà pujant a raó de sis mesos per any, des de 25,5 anys el 2040 als 26,5 el 2043.

A partir del 2044 ja no es podrà elegir i la pensió es calcularà amb 27 anys efectius de cotització, és a dir, 29 anys menys els dos pitjor. Mentre existeixin les dues alternatives, la seguretat social aplicarà d’ofici la via més beneficiosa per al treballador. Les bases màximes de cotització pujaran anualment amb l’IPC més una quantia fixa d’1,2 punts entre el 2024 i el 2050. Les pensions màximes es revaloritzaran anualment amb l’IPC més un augment addicional de 0,115 punts percentuals acumulatius fins al 2050 

Aquesta és la proposta que es va plantejar als agents socials en una reunió per tancar la reforma del sistema. Des del Ministeri s’ha defensat que la proposta «garanteix la sostenibilitat del sistema». Els sindicats han valorat positivament el plantejament pactat mentre que la patronal s’hi ha oposat frontalment.

Escrivá exhibeix l’equiparació de les pensions 

Pel que fa a l’objectiu de reforçar els ingressos del sistema, la proposta planteja incorporar ingressos de les rendes altes a través d’un augment progressiu de les bases màximes de cotització i establir una quota de solidaritat. Aquesta segona opció implica que la part del salari que queda per sobre de la base màxima, que ara està exempta de cotització «contribueixi a la sostenibilitat del sistema». La quota serà de l’1% el 2025 i anirà augmentant 0,25 punts per any fins a arribar al 6% el 2045. Pel que fa a l’increment de les bases màximes, es farà entre 2024 i 2050 sumant a la quantia anual de l’IPC una de fixa d’1,2 punts percentuals. Les pensions màximes també es revaloraran, però a menor ritme. Se’ls sumarà l’IPC anual i un increment addicional de 0,0115 punts percentuals acumulatius cada any fins al 2050.

Pel que fa a les pensions mínimes contributives, s’estableixen mesures perquè la quantia s’aproximi al 60% de la renda mitjana prenent com a referència l’evolució de la pensió mínima amb cònjuge a càrrec, que assoliria entre 2024 i 2027 el 60% de la renda mitjana corresponent a una llar de dos adults. Per a les no contributives s’estableix un procés similar fins a convergir el 2027 amb el 75% del llindar de la pobresa calculat per a una llar unipersonal.

Un altre element és l’ampliació de l’aplicació del mecanisme d’equitat intergeneracional fins al 2050. Es tracta del mecanisme que substitueix el factor de sostenibilitat que havia estat vigent des del 2013, que enguany ja suposa una cotització addicional del 0,6% per garantir la sostenibilitat del sistema davant l’increment de pensionistes de la generació del baby boom.

En matèria de gènere, es millora la compensació de les llacunes de cotització de les dones treballadores per compte d’altri a partir del mes 49 de buit i fins al mes 60 (el cinquè any) amb una compensació del 100% de la base mínima i del 80% entre el mes 61 i el 84 (del cinquè al setè any). A més, el complement de bretxa de gènere tindrà un increment del 10% addicional a la revalorització anual en el bienni 2024-2025.

Escrivá exhibeix l’equiparació de les pensions 

Aval dels sindicats, oposició de la patronal

Els sindicats ja van valorar positivament la proposta en un comunicat difós la setmana passada. Per contra, la CEOE ha rebutjat la proposta. «Mostrem la nostra més frontal oposició», va assegurar Antonio Garamendi, el president dels empresaris, que l’ha considerat «populista» i ha denunciat «voracitat recaptatòria» de l’executiu de Pedro Sánchez. «El sosteniment del sistema es fa recaure en els treballadors i les empreses del país mitjançant un augment generalitzat de cotitzacions que minvarà els salaris de tots els treballadors i incrementarà els costos laborals posant en perill la creació de llocs de treball», ha afirmat l’organització empresarial.

Unides Podem donava per fet l’acord

La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha destacat aquests dies que la reforma «reforça les pensions més baixes, que afecten especialment a les dones». «Per aconseguir-ho, millorem la cobertura de les llacunes de cotització que es deriven de la inestabilitat laboral«. Segons Díaz, l’acord serveix per «protegir les pensions i reforçar el caràcter redistributiu del sistema». «Ho fem incrementant els ingressos que aportaran les empreses pels salaris més alts i protegint més les pensions més baixes».

La líder de Podem i ministra de Drets SocialsIone Belarra, també ha celebrat l’acord amb el PSOE o amb els agents socials, que ha estat «molt treballat» i «amplia drets als pensionistes garantint la sostenibilitat del sistema gràcies a l’augment d’ingressos».

Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias  La Prensa

Related Articles

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

*

Stay Connected

21,991FansMe gusta
3,912SeguidoresSeguir
21,800SuscriptoresSuscribirte
- Publicidad -spot_imgspot_imgspot_img

Latest Articles

Abrir chat
Hola!😊 ¿En qué podemos ayudarte?
Verificado por MonsterInsights