Maria Nicolau La meva vida
Maria Nicolau La meva vida. A «Tot es mou», Maria Nicolau és, com a Helena García Melero li agrada dir, «la reina del programa». S’ha guanyat el títol per la simpatia i per la desimboltura sense complexos que demostra davant la càmera. Però també per ser una xef superdotada per a la cuina catalana, dominadora de qualsevol recepta tradicional i capaç de sorprendre’ns amb innovacions sobre el terreny. I tan nostrada és, que fins i tot ens ensenya a aprofitar tot el que posa sobre el taulell: «Aquí no es llença res!» és una de les seves sortides favorites.
La Maria, va començar la setmana deixant en suspens els seus seguidors amb un tuit d’allò més enigmàtic:
Canvi de vida i nous projectes
La resposta va caure doncs, l’endemà, amb una entrevista a «Tot es mou»: el 31 de març la Maria deixarà la cuina d’El Ferrer de Tall, el restaurant que ha posat el poble de Vilanova de Sau (300 habitants) al mapa gastronòmic català des que s’hi va incorporar fa sis anys.
«La meva vida ha canviat moltíssim els últims anys, i em trobo en la tessitura d’haver d’escollir i canviar de camí.»
Maria Nicolau La meva vida
La xef fa així un punt i seguit en una carrera de 25 anys. Treballa entre fogons des dels 14, i ara ha trobat l’hora d’albirar nous horitzons
«Ha esta un camí que he estat sembrant i regant durant molt de temps. Ara tinc projectes molt grossos que em fan molta il·lusió i que eren inimaginables fa cinc o deu anys. (…) Treballar m’ha donat independència sense dependre de ningú ni tenir el cul llogat. Ara vull que la feina basculi cap a llocs diferents. Tinc ganes de fer llibres i de comunicar.»
La Maria va debutar al mercat editorial amb «Cuina! O barbàrie» (Ara Llibres, 2022), tot un èxit que va confirmar la gran popularitat que ha anat aconseguint aquests anys en les seves seccions a diversos programes de Catalunya Ràdio i TV3.
Maria Nicolau La meva vida
Una rodamon dels fogons en una llar inesperada
Queden enrere dècades de fer el rodamon en tota mena de restaurants, bars i cafeteries. Des de la Garriga fins a La Rioja; per establiments de luxe a Barcelona i pastisseries a París.
Bones èpoques i d’altres de dolentes, com les de l’excés de feina i els problemes de conciliació pel fet ser mare soltera des que «el pare de la criatura va desaparèixer»
I sobretot, deixa un agraïment profund per a cal Ferrer i els seus propietaris, Lídia Mongay i el seu marit, Joan Riera, que la van acollir i fins i tot li van donar habitatge quan es va ensorrar un projecte d’hotel i restaurant de luxe al mateix poble, on els inversionistes li havien ofert el cap de cuina.
«Vaig arribar de rebot, com per accident. Vaig caure com Mr. Bean, amb aquell focus, pam! Com un alienígena. Amb una nena, un gos i 15 capses de cartró, disparada d’un projecte fallit.»
Maria Nicolau La meva vida
Al principi, la parella només esperava que la Maria els orientés a professionalitzar una mica la cuina del local, que durant 50 anys havia estat un bar. Actualment, és un restaurant amb una llista d’espera per encomanar taula que es pot allargar mesos.
«Vaig arribar de rebot, com per accident. Vaig caure com Mr. Bean, amb aquell focus, pam! Com un alienígena. Amb una nena, un gos i 15 capses de cartró, disparada d’un projecte fallit.»
«Fèiem entrepans de bacon amb formatge a les nits per al jovent del poble, i els vaig dir que si feien això per mi, jo agafaria cal Ferrer i li posaria una xinxeta, al centre de la cuina tradicional d’aquest país. I ho hem fet, plegats. Jo hagués pogut ser una xarlatana, una desvagada, i em van deixar fer amb tota la confiança.»
Maria Nicolau La meva vida
«A la cuina s’hi ha de ser»
Després d’aquesta etapa, la cuinera veu que portar la cuina d’El Ferrer de Tall s’ha fet incompatible amb els nous projectes professionals que l’atrauen. I que li convé plegar abans que la situació es torni injusta per a alguna de les dues parts.
«Cal Ferrer és un restaurant bestial que requereix que la persona que hi sigui, hi sigui. En un restaurant s’hi ha de cuinar, estar alerta. Si no, les coses es difuminen. (…) Jo tinc el dret de provar allò que em proposo.»
El futur, ella mateixa ho reconeix, pot ser ara incert, però promet il·lusions i beneficis personals, com el de passar més temps amb la Carmela, que ara té 10 anys.
«Tinc una filla de 10 anys i jo no he tingut mai un diumenge per anar-me’n amb ella al Tibidabo o anar a buscar siurenys al Montseny. Quan ella en tingui 14, em dirà: ‘Mama, no em ratllis, faig la meva.’I encara hi soc a temps, encara puc salvar-ho. I em ve de gust agafar un diumenge i dir: ‘Carmela, anem a buscar espàrrecs.’ Això és maco.»
I pel que fa als espectadors que esperen les seves receptes cada setmana, no cal patir: del «Tot es mou», la reina encara no té previst abdicar.
Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias La Prensa