Reforma del només sí és sí
Reforma del només sí és sí. Que implica la reforma de la llei del «només sí és sí» que el Congrés ha començat a tramitar aquest dimarts? Fa només quatre mesos després de l’entrada en vigor de la llei de garantia integral de llibertat sexual, i els socis de govern a La Moncloa xoquen per aquesta norma a les portes d’una data tan significativa com el 8M.
El text que ha rebut els vots de PSOE, PP, Ciutadans, PNB, PDECat i Coalició Canària proposa recuperar la violència o intimidació per augmentar la forquilla de penes.
En canvi, per Unides Podem, això va contra l’esperit de la llei i el consentiment com a element central.
Els canvis suggerits faran que, per exemple, una violació pugui tenir una condemna mínima de 6 anys de presó, en lloc dels 4 amb què es castiga ara. Un fet que, segons juristes, podria provocar anomalies jurídiques, com que condemnats per violació no anessin a la presó si hi havia atenuants com reparació de dany o drogoaddicció.
Hem preguntat a dues juristes què impliquen aquests canvis.
Es torna al model anterior al 2022? Quins efectes podria tenir per a les víctimes de delictes sexuals?
Tant Marina Roig, membre de la Comissió de Dones Advocades de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, com l’advocada penalista Laura Parés coincideixen a dir que no es torna al model anterior.
«El concepte de consentiment es manté inalterable respecte la reforma del 2022», assegura Parés.
Ella opina que el principal canvi de la reforma és que s’agreugen les penes en els casos que hi hagi violència, intimidació o anul·lació de la voluntat.
Ara la forquilla és d’1 a 4 anys de presó si no hi ha penetració, i de 4 a 12 si hi ha penetració. I es vol passar d’1 a 5 anys i de 6 a 12, respectivament.
Per Parés, l’essència de la llei es manté:
«No es torna al model anterior, perquè la reforma del 2022 va suposar un canvi molt rellevant respecte al consentiment, a través d’actes que inequívocament manifestin aquest consentiment. Això es manté exactament igual. Simplement, es dona més retret i més pena als supòsits en què hi hagi violència, intimidació o anul·lació de la voluntat.»
Parés afegeix que la reforma elevant la pena mínima en aquests casos «evita l’efecte perniciós que estaven suposant les revisions de condemna» quan hi havia una agressió sexual amb aquestes circumstàncies.
«No vol dir que es tregui importància al consentiment. El no consentiment haurà de ser motiu de prova. Això no ha variat en cap cas, però es dona major pena en aquests casos», afegeix.
En el moment de declarar la víctima no ha de canviar res, indica. «La víctima haurà de demostrar exactament el mateix que havia de demostrar amb la reforma del 2022″, conclou.
Marina Roig és del mateix parer. L’advocada considera que el consentiment continua sent central i destaca que no es torna a la distinció entre abusos i agressions sexuals:
«No és tornar al model anterior, perquè té dues coses bàsiques de la reforma que es mantenen. Una, situar el consentiment en el centre, i un consentiment no tàcit, sinó exprés, manifestat amb actes concloents. I es manté la unificació en un únic tipus penal, que és l’agressió sexual. No tornem al sistema d’abús i agressió.»
Roig explica que apujar les penes mínimes ha de servir perquè els jutges apliquin d’una altra manera la llei, però no ha de portar la víctima a justificar-se més:
«No és tornar al model anterior, perquè té dues coses bàsiques de la reforma que es mantenen. Una, situar el consentiment en el centre, i un consentiment no tàcit, sinó exprés, manifestat amb actes concloents. I es manté la unificació en un únic tipus penal, que és l’agressió sexual. No tornem al sistema d’abús i agressió.»
L’advocada remarca que la llei impulsada per la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha donat «un bon estatus de protecció a les víctimes i això s’ha oblidat perquè ens hem quedat en el debat de les penes. Faríem bé de reivindicar la norma en tot el seu contingut».
Segons el Consell General del Poder Judicial, des de l’aplicació de la llei, 721 delinqüents sexuals han vist rebaixada la condemna a tot l’estat espanyol i 74 han pogut sortir de la presó. Uns casos, però, la majoria no definitius i que encara es poden recórrer.
Pels jutges, un error de càlcul del Ministeri d’Igualtat, i pel ministeri, un error dels jutges a l’hora d’interpretar la llei.
Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias La Prensa
