Jorge Fernández Díaz
Jorge Fernández Díaz. El govern espanyol del PP va decidir posar en marxa l’operació Catalunya tot just l’endemà de la Diada nacional del 2012. La Vanguardia aporta detalls de com es van gestar els primers quatre anys de l’operatiu parapolicial, en contacte directe amb la cúpula del PP, per intentar aturar el procés independentista amb informacions falses dels seus líders.
Va ser el ministre Jorge Fernández Díaz qui va dictar que calia actuar de manera bruta poques hores després de veure la magnitud de la primera gran manifestació independentista de l’11 de setembre del 2012. Així ho va manar al seu equip al Ministeri de l’Interior tot just l’endemà.
Jorge Fernández Díaz
La Vanguardia aporta detalls de com es van gestar els contactes amb l’aparell viciat de la Policia Nacional d’aquell moment, que comprenia, entre d’altres, el director adjunt Eugenio Pino, l’aleshores comissari Villarejo, a més del que havia estat cap de la UDEF fins llavors, José Luis Olivera. El diari també explica que va ser Juan Cotino, home fort del PP valencià i ex director general de la Policia Nacional, qui va recomanar Villarejo al ministre Fernández Díaz. Una de les claus va ser que tots dos dirigents populars eren de l’Opus i tenien relació.Llegeix també
Nous àudios de Villarejo permeten posar data a l’inici de l’operació Catalunya
A partir d’aquí, es va definir la llista de personalitats a qui calia perseguir, tant d’independentistes com de persones que no ho eren, però que hi tenien algun lligam. Un document que van anar farcint diverses persones. Alguns dels noms els va incloure la mateixa policia «patriòtica». D’altres els va afegir Alícia Sánchez-Camacho després de parlar amb Victòria Álvarez: per exemple, els noms de les famílies Pujol i Sumarroca o Jaume Giró.
Els interessos privats de Villarejo
La llista va tenir també altres noms que va incloure el mateix Villarejo perquè hi tenia interès per negocis que ell feia amb empresaris: és el cas de Susana Monje i de Xavier Vinyals. Monje ja va explicar en una entrevista a El món a RAC1 els xantatges i informacions falses a què la van sotmetre i que van acabar per enfonsar-li l’empresa.Llegeix també
L’extresorera del Barça denuncia que la policia espanyola li va fer xantatge per anar contra els Pujol
Jorge Fernández Díaz
El diari també aprofundeix en les informacions dels darrers dies, que detallen com s’ho van fer per començar la campanya contra la família Pujol i els màxims dirigents de Convergència i Unió d’aquella època, que eren els objectius principals de les primeres passes de l’operació Catalunya.
En aquest sentit, la primera filtració d’informacions falses vinculada a l’operació Catalunya va ser la notícia d’El Mundo, que deia que els Pujol tenien 137 milions d’euros a Ginebra. Dades que en teoria recollia un esborrany de la UDEF de la Policia Nacional que no va existir mai i que el cos policial mateix va desmentir després.
Jorge Fernández Díaz
El pagament de Cospedal a De la Rosa
A més, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va ser qui va aportar els diners perquè l’empresari Javier de la Rosa denunciés els Pujol setmanes després. Com a mínim va fer un pagament de 150.000 euros per mediació del cap de gabinet de Cospedal, que llavors era presidenta de Castella-la Manxa.
Més endavant De la Rosa no va ratificar la denúncia perquè esperava més diners. Villarejo i Cospedal es van seguir trobant per continuar l’operació, algunes vegades acompanyats del marit d’ella, l’empresari Ignacio López del Hierro.Llegeix també
Jaume Giró arribarà «fins al màxim que pugui» als tribunals contra l’operació Catalunya
Villarejo i Jorge Fernández Díaz estan imputats a les trames de Kitchen i d’Andorra, però Cospedal i el seu marit n’han acabat quedant fora. I a altres personatges, com Alícia Sánchez-Camacho, no els han investigat en cap moment, almenys fins ara. En la querella que ha presentat Jaume Giró contra l’operació Catalunya als jutjats de Madrid sí que assenyala Sánchez-Camacho.Llegeix també
Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias La Prensa
