La nena miracle
La nena miracle. Les operacions de rescat segueixen a contrarellotge a Turquia i Síria, on el fred i la neu dificulten les tasques. Sota zero, les imatges de la tragèdia també fan aflorar històries colpidores.
La cerca de supervivents ha aconseguit salvar aquest dimarts a Jindires, al Kurdistan sirià, un nadó que havia nascut entre la runa. Ni la mare –a qui la nena estava lligada encara pel cordó umbilical– ni el pare ni tampoc quatre germans han tingut la mateixa sort.
Ella és l’única supervivent de la família i l’esperança de molts veïns de poder trobar els seus també en vida.
Ja li diuen «la nena miracle». Aquesta és la història del seu rescat explicada en primera persona pel pediatre i per un cosí del pare
Un terratrèmol després de 12 anys de guerra: Síria afronta el rescat sense ajuda d’Occident
Occident no té relacions diplomàtiques amb el règim sirià i sospita que, si ara li entrega assistència, només la repartirà a les àrees que controla
L’avanç del rescat a Turquia i Síria pels dos grans terratrèmols d’aquest dilluns ja ha posat de manifest les diferències entre un i altre país.
Turquia és una potència, teòricament, amb capacitat suficient per afrontar amb mitjans a una crisi d’aquesta magnitud. Tot el contrari que Síria, un país enfonsat després de 12 anys de guerra i controlat en gran part pel règim d’Al-Assad, que no té relacions diplomàtiques amb Occident.
El nord-est del país, que és on més ha colpejat el sisme, és un mosaic de territoris aïllats i de facto independents. El règim només arriba fins a Alep i la resta està en mans dels kurds, de diferents grups rebels d’òrbita turca i una bossa control de grups jihadistes.
Hi malviuen 4 milions de persones, la meitat ja desplaçades, sotmesos a un bloqueig del sud i amb només dos punts d’entrada que Turquia obria fins ara amb comptagotes.
La situació humanitària aquí ja era pèssima abans del terratrèmol i hi faltava molta ajuda. Mati Gomis, que és subdirectora d’Oxfam a Síria, ha explicat a TV3 que, per arribar-hi, cal passar per Turquia i concretament per Gaziantep, que ha estat l’epicentre del terratrèmol. «Arribar a aquella zona és molt complicat, ara per ara», assegura.
La nena miracle
L’única principal via d’entrada de subministraments a les àrees del nord-oest de Síria en mans de l’oposició ha quedat molt deteriorada, malgrat que continua oberta només per als enviaments humanitaris.
El pas fronterer de Bab al Hawa és l’únic punt pel qual entren subministraments a les àrees d’Idlib i la regió veïna d’Alep, en mans de l’oposició, a excepció d’alguns enviaments d’ajuda humanitària molt testimonials realitzats per les Nacions Unides des de les zones controlades pel govern de Bashar al-Assad.
Fonts humanitàries asseguren que les carreteres que van cap al pas fronterer estan en molt males condicions, tant al costat turc com al sirià.
El règim, un problema per a l’enviament de material
L’enviament d’ajuda a la Síria controlada pel brutal règim d’Al-Assad també presenta problemes. Occident no hi té relacions diplomàtiques i sospita que, si ara li entrega assistència, només la donarà a les àrees que controla.
De fet, els únics avions que arriben a Damasc són de països aliats com l’Iraq, l’Iran o monarquies el Golf i també els d’ONGs internacionals que sí que operen, amb limitacions, dins de Síria.
Els primers avions amb subministraments i personal especialitzat han arribat aquest dimarts procedents de diversos països islàmics i de Rússia, segons l’agència de notícies siriana SANA.
Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias La Prensa
