El patrimoni mundial devorat per les flames: de la biblioteca d’Alexandria a Notre-Dame

El Gran Teatre del Liceu, el Museu Nacional de Rio de Janeiro o la biblioteca de Sarajevo són alguns dels exemples d’incendis que han marcat la pèrdua de patrimoni
El patrimoni mundial devorat per les flames: de la biblioteca d'Alexandria a Notre-Dame

L’incendi de Notre-Dame ha fet recordar altres joies del patrimoni cultural i històric mundial que s’han endut les flames. El més recent, el Museu Nacional de Rio de Janeiro que va cremardurant la nit del 2 al 3 de setembre del l’any passat. El foc que va tenir l’origen en el sistema de climatització va reduir a cendres un dels principals museus d’història natural d’Amèrica llatina.

 

Es va intentar salvar tot el material possible de les flames al Museu de Rio de Janeiro 

Acabava de celebrar els seus 200 anys i tenia importants col·leccions paleontològiques: l’esquelet d’un dinosaure trobat a Minas Gerais, o 26.000 fòssils d’espècies extingides, com el tigre de dents de sabre. I un llegat insubstituïble, les gravacions de llengües desaparegudes, un patrimoni de la humanitat perdut per sempre.

 

Torí salva el Sant Sudari

També durant la nit del 12 d’abril de 1997, un curtcircuit provocat per unes obres de restauració d’una capella va destruir bona part de la catedral de Sant Joan Baptista de Torí i el Palau Reial.

 

Incendi de la Catedral i el Palau reial de Torí

Els Bombers van poder salvar la relíquia del Sant Sudari, que, segons la tradició catòlica, és el llençol que va embolcallar les despulles de Crist en davallar de la creu.

Un bomber trencant el vidre antibales que protegia l’urna del llençol sant

 

La Fenice i el Liceu: cremen els palaus de l’òpera

Dos grans palaus de l’òpera van quedar totalment destruïts per les flames amb dos anys de diferència. El patrimoni operístic va perdre el 1996 el teatre de l’òpera de Venècia, La Fenice, inaugurat el 1792 i considerat un dels més prestigiosos del món.

Dos electricistes van ser condemnats per haver calat foc per no pagar la multa del retard per l’entrega d’un treball. La Fenice va tornar a obrir el 2004.

 

Imatge aèrea de la destrucció de l’òpera de la Fenice a Venècia

Un altre dels temples de la lírica cremava a Barcelona el 31 de gener de 1994, ara fa 25 anys: el Gran Teatre del Liceu. Les investigacions van establir que una espurna d’un bufador per fer una soldadura va calar foc a la zona del teló. Totalment reconstruït, va ser reinaugurat el 1999.

 

L’interior totalment destruït del teatre del Liceu

 

El castell de Windsor

L’any 1992, l’any que la família reial britànica va qualificar «d’annus horribilis», entre altres raons, va ser pel foc que va cremar una de les seves residències més importants: el castell de Windsor.

El 20 de novembre tota la part nord-est del castell queda totalment destruïda per les flames i al seu interior es perdien obres d’art de valor incalculable. Tota l’estructura de fusta i l’artesonat del sostre del castell va cremar ràpidament.

 

L’incendi del castell de Windsor va afectar tota l’ala nord-est

 

De nou el castell estava en plena restauració però sembla que un projector massa a prop d’unes cortines a la capella va ser la causa del sinistre.
El castell va poder tornar a obrir-se al públic cinc anys després, el 1997. Es va restaurar l’edifici i un centenar de peces que havien quedat malmeses es van poder recuperar.

 

La biblioteca de Sarajevo

No va ser un incendi fortuït, ni un accident, en aquest cas, la guerra va acabar amb la biblioteca de Sarajevo i el patrimoni que custodiava.
La nit del 24 al 25 d’agost de 1992, l’artilleria sèrbia, que va assetjar la ciutat durat els tres anys de guerra, va incendiar la Biblioteca Nacional de Bòsnia. Gairebé no va quedar res de l’edifici d’estil neomorisc construït el 1896. El pitjor van ser els 300.000 llibres, més de 10 milions d’obres entre els quals nombroses edicions rares, que mai més es podran recuperar.

L’any 1996, després de la guerra, van començar els treballs de reconstrucció finançada en gran part amb fons de la Unió Europea. La nova biblioteca es va inaugurar el 2014.

La Biblioteca Nacional de Bòsnia a Sarajevo va cremar pesl atacs serbis durant la guerra dels Balcans

Grans incendis de la història antiga

La història més antiga ens recorda també grans incendis que van acabar amb una part important del patrimoni de la humanitat.

L’incendi del temple de Salomó és un dels més sonats de l’antiguitat. Va cremar dues vegades, el 586 a. C. quan el rei Nabucodonosor de Babilònia va arrasar Israel i l’any 70 dC quan l’emperador romà Titus va destruir el que havien reconstruit.

Però segurament, l’incendi que més patrimoni i saviesa acumulada per la humanitat va destruir va ser l’incendi de la biblioteca d’Alexandria. Fundada per Alexandre Magne el 283 aC, va cremar l’any 48 dC.

Es calcula que s’hi van acumular mig milió de documents d’Assiria, Grècia, Pèrsia, Egipte, Índia i moltes altres nacions del món antic. Va ser lloc d’estudi i debat de centenars d’erudits durant la seva història.

La història també recorda l’incendi de Roma que va destruir totalment la ciutat mentre Neró, el seu emperador, s’ho mirava tocant la lira. Tot va passar la nit del 9 de juliol de l’any 64, quan es va declarar un foc entre les tendes que hi havia al voltant del circ Màximus. A Roma hi vivien 2 milions de persones i el foc va durar una setmana. Roma va renéixer com una au Fènix de les seves cendres.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


*