Tot el que amaga la teva manera de dormir

  • Somiem entre quatre i set vegades cada nit
  • Les parasòmnies són els trastorns més comuns, sobretot entre els nens i els adolescents

Els somnis són representacions mentals de diferents emocions i pensaments que hem tingut al llarg del dia o dels últims dies. Es creu que els somnis serveixen per recollir informació i endreçar-la, per fer paleses les coses que ens angoixen i fins i tot per trobar solucions al que ens preocupa.

Tothom somnia. De fet, somniar és necessari per a la nostra activitat cerebral, per a la nostra supervivència. Ho ha explicat la Marta TorraLa primera pedra. Mentre dormim el nostre cervell manté activitat cerebral destinada a organitzar la informació rebuda, reorganitzar l’activitat neurològica i comprovar que totes les funcions cerebrals van bé.

Quan estem angoixats somniem més que quan no ho estem

Marta Torra psicòloga

Per què hi ha gent que recorda els somnis i d’altra que no?

Hi ha gent que no recorda els somnis i creu que no somia, però somiem entre quatre i set vegades cada nit, depenent de les vegades que el nostre cervell entra en la fase que s’anomena REM. El nostre somni és cíclic i es divideix en cicles aproximats de 90 minutscadascun que es repeteixen durant les vuit hores de son que es recomana dormir. Es poden encadenar entre quatre i nou cicles seguits dividits en cinc fases. Quan estem angoixats somniem més que quan no ho estem. Depenent de l’edat, els cicles de son varien, i també en funció de l’estat anímic. Així, quan estem angoixats somniem més que quan no ho estem.

Una bona manera de no recordar un malson és llevar-nos d’un bot quan sona el despertador i de seguida fer el que tenim per costum fer quan ens llevem. // CC0

Hi ha gent que gairebé mai es desperta durant la fase REM, és a dir, que passen molta estona en la fase de son lleuger, i en aquesta fase ens despertem molt de pressa. Una altra explicació és que ens llevem molt ràpidament quan sona el despertador. De fet, aquesta és una de les maneres de no recordar un malson. Si ens llevem d’un bot quan sona el despertador i de seguida fem el que tenim per costum fer quan ens llevem, les probabilitats de recordar el somni baixen molt. En canvi, si ens costa despertar-nos tot i sentir el despertador i allarguem l’estona de ser al llit sense obrir els ulls, les probabilitats de recordar el somni augmenten.

Les parasòmnies, els trastorns més comuns

Alguns dels trastorns més comuns del son s’anomenen parasòmniesi tenen a veure amb les conductes que es produeixen durant el son. Van associades a episodis breus o parcials de despertar sense que es produeixi una interrupció important del son ni que l’endemà estiguem més o menys cansats.

Són molt més freqüents entre els nens i els adolescents i disminueixen a mesura que ens anem fent grans, tot i que n’hi ha que no desapareixen mai del tot.

Entre les parasòmnies més freqüents trobem:

• El somnambulisme: una persona somnàmbula té activitat motora automàtica que pot ser simple o complexa mentre continua inconscient i sense possibilitat de comunicació. Els somnàmbuls acostumen a llevar-se del llit, caminar, anar al lavabo o fins i tot sortir de casa. Hi veuen, però no com ho farien quan estan desperts. Normalment tornen al llit sols i l’endemà no recorden haver-se llevat. Hi ha moltes històries de somnàmbuls i ens han despertat molt la curiositat. El somnambulisme no acostuma a ser perillós, però si es barreja amb els terrors nocturns, hi ha més risc de fer-se mal a un mateix o a una altra persona. Com el cas de Sion Fraser, que tenia el somni recorrent que una bèstia entrava a casa seva. Una nit va somniar que la bèstia era a terra i la va agafar i colpejar. En realitat era el seu nadó, a qui va trobar mort l’endemà.

• Els terrors nocturns: per a alguns pares són ben coneguts els trastorns d’excitació que impliquen forts crits de pànic i moviment extrem. Els intents de consolar la persona que els té no són gaire eficaços i a vegades poden allargar o intensificar els períodes de confusió.

• Soliloqui (parlar en somnis): quan dormim perdem el to muscular, però n’hi ha que no el perden del tot i poden parlar. Normalment són frases curtes o paraules soles que després no es recorden. No sol ser patològic, si no és que altera la qualitat del son. Acostumen a ser etapes i, igual que passa amb els somnàmbuls, a les persones que els passa no els podem treure informació que no vulguin que se sàpiga.

La interpretació dels somnis

Pel que fa a la interpretació dels somnis, Marta Torra explica que “Sigmund Freud va ser un dels pioners d’investigar sobre els somnis i els tractava com una part de l’inconscient que desvelava els nostres secrets i els nostres impulsos reprimits per la consciència”. Segons Torra, “els mites sobre el que somiem són diversos i molt sovint s’han utilitzat de manera esotèrica per formar creences que els mitifiquen”.

Els somnis més recurrents són somniar amb la mort, volar, amb rates, caminar per sobre l’aigua, amb l’ex, amb gats, amb morts, que ens cauen les dents…

Marta Torra psicòloga

“Els somnis més recurrents són somniar amb la mort, volar, amb rates, caminar per sobre l’aigua, amb l’ex, amb gats, amb morts, que ens cauen les dents… I a tots se’ls ha donat un significat universal que forma part de la nostra necessitat de donar una explicació al que ens passa, a la nostra necessitat de creure en alguna cosa que va més enllà del que ens passa conscientment. I les creences són un recurs que utilitza el nostre cervell per poder respondre al que ens passa a la vida sense haver de recórrer, cada vegada, a un pensament nou sobre allò.” Torra es mostra escèptica a una interpretació universal.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


*