Madrid podria decidir la demolició dels dos clubs nàutics de Castelldefels

La normativa de Costes posa en perill 10 clubs nàutics de platja.

Els dos clubs nàutics de Castelldefels en risc de tancament

El reglament estableix que les instal·lacions costaneres no poden superar els 300 m2

Una escrupolosa interpretació del Reglament General de Costes de l’ Estat, sobre instal·lacions destinades a activitats esportives de caràcter nàutic federat, posa en perill la continuïtat d’un gran nombre d’instal·lacions esportives del litoral barceloní una vegada que ha caducat la concessió de què disposaven des de fa més de trenta anys. Uns deu clubs nàutics no tenen garanties per mantenir l’activitat.

Per adaptar-se a la nova normativa i renovar la concessió per als pròxims quaranta anys, els clubs nàutics de platja estan obligats a complir el que determina la legislació vigent, que en aquest cas estableix l’obligació de no superar els 300 m2, sense tenir en compte la superfície ocupada per la zona d’avarada, més 300 m² més de construccions dedicades a l’expedició de menjar, bar, club social… La majoria superen aquest límit.

Del total de 70 clubs nàutics federats, 34 es consideren instal·lacions de platja, ja sigui en el domini públic marítimo-terrestre, ja sigui en àmbits de platja qualificats com d’adscripció portuària. La resta (36) corresponen a centres ubicats en instal·lacions portuàries. Una desena d’aquestes instal·lacions, com ja va passar en primera instància amb el Club Nàutic de Cabrera de Mar, amb 52 anys d’existència, estan abocades al tancament.

Les entitats que, segons fonts de la Generalitat, tenen una situació més complexa i poques probabilitats de sobreviure perquè no compleixen els requisits establerts són les de Calella, els dos clubs de Castelldefels, el de Torredembarra, el de Cubelles, el de Vilassar de Mar, el de Cabrera i el de Badalona. Dos més, el de Sant Pol i el del Masnou, estan en adscripció portuària, de manera que no estan subjectes a la normativa de Costes. Tots tenen un excés de sostre de difícil regularització.

Segons Agustí Serra, secretari d’ Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat, que abans havia estat director general d’ Urbanisme, detalla que el futur d’aquestes entitats dependrà de si l’estratègia per atorgar la concessió suposa adaptar “els metres quadrats a la singularitat de cada club”, un extrem que la Generalitat negocia amb l’ Estat per evitar la clausura i la posterior demolició de les instal·lacions costaneres.

A Serra el sorprèn que “aquesta problemàtica no es doni a la resta de la costa espanyola” i, per la resposta que rep del Govern central, pressuposa que “aquestes instal·lacions són pròpies del litoral català”. La majoria són entitats molt antigues que “han crescut amb el temps” amb piscines, restaurants i altres dependències. “Ara el problema és que per poder atorgar les noves concessions s’han de cenyir a la llei”, admet Serra.

Per la seva part, fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica, com ara s’anomena l’antic Ministeri de Medi Ambient, insisteixen a recordar que “la Generalitat atorga les concessions” basant-se en la llei de Costes i que l’ Estat és qui decideix si és procedent o no demolir la instal·lació. És el cas de la comarca del Maresme, que des de Madrid considera “d’especial protecció” per l’erosió dels temporals. Per aquesta raó, estudiarà amb detall cada expedient i “les pròrrogues que presentin els clubs després de 30 anys de concessió”, amb una renovació que havien de sol·licitar abans del 31 de juliol del 2018.

Els últims anys, segons el secretari general, la Generalitat ha estat negociant amb el ministeri. Malgrat que el Govern disposa des del 2008 de la competència per atorgar concessions, aquestes concessions només es van negociar parcialment, ja que “som els gestors i podem atorgar concessions, però l’informe final vinculant el fa el ministeri”, apunta la Generalitat.

Malgrat el dramatisme de la situació legal dels clubs nàutics de platja, els serveis jurídics de la Generalitat veuen un indici d’esperança en la legislació. Els advocats catalans estimen que, quan s’estableix una instal·lació de 300 metres en un espai intermedi per cada 150 metres de platja entre si, es podria aplicar certa permissivitat i acumular fins a 300 m² més d’instal·lacions. “El cas –assenyala Serra– és que actualment les negociacions estan encallades”.

Llegit a LA VANGUARDIA (Xavi Jurio) 15 gener 2019

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


*