L’Homo sapiens va sortir d’Àfrica 60.000 anys abans del que es pensava

Descriuen un fragment de maxil·lar trobat a Israel amb 180.000 anys d’antiguitat

Imatges de la mandíbula trobada (Foto: Israel Hershkovitz)
Imatges de la mandíbula trobada (Foto: Israel Hershkovitz)

Unes restes trobades a la cova de Misliya, a Israel, amb una antiguitat d’uns 180.000 anys, serien els senyals més antics de la presència d’Homo sapiens fora d’Àfrica. El fòssil endarreriria 60.000 anys la data en què aquesta espècie va sortir del continent africà, on havia sorgit fa 200.000 anys, segons la teoria coneguda com “Out of Africa”.

Un equip internacional de trenta-cinc investigadors, encapçalat per Israel Hershkovitz, de la Universitat de Tel Aviv, publiquen la seva troballa a la revista “Science”. Un dels signants és Carlos Lorenzo, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i professor de la Universitat Rovira i Virgili.

La peça que descriuen és un fragment de maxil·lar que té una antiguitat d’entre 177.000 i 194.000 anys. Fins ara, les restes més antigues estaven datades entre 90.000 i 120.000 anys enrera i s’havien trobat també a Israel, concretament a Skhul i Qafzeh. Uns fòssils trobats a les coves de Zhiren i Daoxian, a la Xina, tenen una antiguitat d’entre 80.000 i 113.000.

El fòssil és un fragment de maxil·lar esquerre d’un individu adult, que inclou la major part de la dentició. El fòssil té aproximadament la mateixa edat que altres restes de les primeres poblacions d’Homo sapiens identificades en dos jaciments a l’est d’Àfrica.

Aquest mapa elaborat per un dels autors de l’estudi, Rolf Quam, de la Universitat Binghamton (Estats Units), mostra la situació de la cova de Misliya i la d’alguns jaciments africans, com els d’Herto i Omo Kibish (Etiòpia) i el de Jebel Irhoud (Marroc).

La determinació de l’espècie a la que pertany es va fer no només amb l’estudi habitual de la mandíbula i les dents, sinó també amb tècniques computeritzades per estudiar-ne l’anatomia interna i amb l’elaboració de models virtuals en 3D. La comparació amb fòssils d’homínids africans, europeus i asiàtics, i amb poblacions humanes recents, va mostrar que el fòssil d’Misliya correspon sens dubte a un dels primers representants d’Homo sapiens.

Les eines de pedra trobades en el mateix lloc i en el mateix nivell de sediments assenyalen que aquest Homo sapiens utilitzava una tècnica complexa de preparació d’útils. És la mateixa tecnologia que ja s’havia descobert vora la cova de Tabun, amb una antiguitat d’entre 190.000 i 326.000 anys, associades, per tant, als primers humans moderns a l’Àfrica.

Segons la informació aportada per l’IPHES, de l’estudi d’aquest fragment de mandíbula es desprèn que els habitants de la cova de Misliya eren caçadors d’espècies de grans dimensions com urs, daines perses i gaseles; produïen foc i elaboraven fogars i utilitzaven àmpliament les plantes.

Les restes descrites per l’equip internacional obren la possibilitat que hi hagués una substitució demogràfica o barreja genètica entre humans moderns i altres poblacions locals molt abans del que es pensava.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


*