Reduir l’impacte dels pantalons texans: troben una síntesi ecològica del colorant indi

Descriuen un mètode basat en enginyeria genètica per obtenir aquest colorant blau
Mostra del colorant indi
Mostra del colorant indi

L’indi és un colorant blau molt apreciat, però la seva síntesi té un gran impacte ambiental. Ara s’ha descrit un mètode biològic per obtenir-lo. I això disminuiria els efectes negatius sobre el medi d’una de les peces de roba més populars: els texans.

Efectivament, tenyir de blau uns pantalons texans de cotó requereix entre 3 i 12 grams d’indi. Per tenyir llana o seda en cal molt menys. Això fa que de les 20.000 tones d’indi que, aproximadament, es produeixen cada any, la major part s’utilitzi per als populars pantalons. Un dels avantatges és que, a diferència d’altres pigments, l’indi no s’uneix a les fibres, sinó que aquestes l’absorbeixen i se n’impregnen. Això el fa més resistent als detergents, però també es desgasta i dóna als texans el característic to d’aparentment vells.

L’indi el produeixen de forma natural diverses plantes de l’espècie “indigofera”. Per això, i degut a la seva potent tonalitat, ha estat utilitzat des de l’antiguitat a l’Àsia, Egipte i el Perú. En aquest últim país es van descobrir les mostres més antigues de cotó tenyit amb indi, elaborades fa sis mil anys.

A l’edat moderna, bona part de l’indi s’extreia de plantes cultivades en plantacions de colònies europees. Això va generar un intens intercanvi comercial, però també conflictes entre els colonitzadors i protestes de treballadors d’algunes plantacions degut a les seves condicions laborals.

La demanda creixent d’indi va fer que es busquessin alternatives, i a finals del segle XIX es va desenvolupar la seva síntesi química. Aquest procés s’ha mantingut invariable al llarg de més d’un segle, un fet no gaire positiu atès l’impacte ambiental que té. D’una banda, perquè s’obté a partir d’un compost tòxic anomenat anilina i perquè la seva síntesi implica altres substàncies també perilloses. D’altra banda, perquè per transformar-lo en una substància soluble en aigua es fa servir ditionit de sodi, que causa corrosió als equipaments i les canonades, tant a les factories com a les plantes depuradores.

Per intentar solucionar aquest problema, John Dueber, de la Universitat de Califòrnia, i els seus col·legues presenten una alternativa a la revista “Nature Chemical Biology”. Es tracta d’unprocés biològic que evita l’ús de substàncies químiques agressives.

Els investigadors han utilitzat bacteris modificats genèticament per produir un compost anomenat indoxil. Si bé aquesta substància és inestable, els investigadors també han descobert un mètode per transformar-la en un altre producte estable anomenat indican. Aquest s’aplica al teixit en què, per un altre senzill procés biològic, es transforma en el desitjat indi.

Els autors reconeixen que el procés encara no es pot aplicar a escala industrial, però consideren que si es perfecciona es podrà convertir en una alternativa a l’actual procés contaminant.

 

Xavier Duran

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *


*

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>