J. M. Mulet, doctor en bioquímica: “L’ozó pot ser perillós per a la salut”

Un establiment a Fuenlabrada (Madrid) desinfectant amb ozó. // EFE - Mariscal

La pandèmia pel coronavirus ha fet ben visibles desenes de grans professionals científics i sanitaris; també ha engegat accions solidàries, ens ha fet aprendre coses i ha posat en evidència la importància de la ciència ben aplicada. Però també està facilitant la proliferació d’estafes, fake news i venedors de fum que intenten treure profit econòmic de la situació.

És el que a través de Twitter està denunciant, com altres científics que destapen falsos rumors i enganys, el doctor en bioquímica i biologia molecular José Miguel Mulet, professor de la Universitat Politècnica de València i autor de llibres com Medicina sin engaños o ¿Qué es la vida saludable? (Destino).JM Mulet@jmmulet

142Información y privacidad de Twitter Ads58 personas están hablando de esto

Amb ell repassem la utilitat i l’eficàcia contra el coronavirus d’alguns dels mètodes que han anat apareixent als mitjans de comunicació i les xarxes socials les últimes setmanes, sobretot arran de la desescalada i l’obertura parcial de negocis.

MÀQUINES D’OZÓ

Una botiga a Alcalá de Henares, amb una màquina d'ozó en marxa. // EFE - Fernando Villar
Una botiga a Alcalá de Henares, amb una màquina d’ozó en marxa. // EFE – Fernando Villar

Què hi ha de cert en les suposades desinfeccions amb ozó per combatre el coronavirus? “L’ozó no sabem si funciona i pot ser perillós”, resumeix Mulet, contundent, a RAC1.cat. De fet, com us explicàvem, el Ministeri de Sanitat ja ha alertat sobre el fet que l’ozó no està reconegut oficialment com a viricida , ja que encara s’està estudiant el seu efecte sobre els virus, per part dels organismes europeus corresponents.

“L’ozó es fa servir per potabilitzar aigua a una escala industrial, és una forma paral·lela al clor de potabilitzar aigua corrent i es fa servir a una altra escala per fer marxar males olors. El problema que té és que és molt tòxic. Molts aparells que es venen porten una advertència, i és que no es poden fer servir amb presència de persones. No s’ha demostrat que sigui efectiu contra el coronavirus. De fet, on més perillós és el coronavirus és a les superfícies, on és més estable. I tampoc sabem si l’ozó és efectiu en superfícies”, comenta Mulet.

Si les màquines es posen contínuament, amb presència de públic o consumidors, això vol dir que no tiren ozó, perquè si no la població ho notaria, saltarien alarmes

José Miguel Mulet doctor en bioquímica i biologia molecular

“S’estan venent màquines d’ozó, i –atenció– s’estan fent servir en locals amb presència de gent, i això pot ser perillós per a la població. Pot provocar irritació i fins i tot cremades”, alerta el biòleg. Com que no està certificada l’efectivitat del sistema, Mulet creu que la majoria de les màquines s’estan fent servir amb unes quantitats “ridícules”, per evitar el risc per a la salut. “Tenint en compte la toxicitat de l’ozó, si llances ozó, ha de ser quan no hi ha persones presents, i cal ventilar molt. Si les màquines es posen contínuament, amb presència de públic o consumidors, això vol dir que no tiren ozó, perquè si no la població ho notaria, saltarien alarmes”.

Mulet conclou que “no hi ha cap estudi que digui que és efectiu contra el coronavirus. Si ho fos caldria preguntar a continuació com s’ha de fer servir, en quina quantitat i amb quines mesures de prevenció per a la salut”.

TÚNELS DE DESINFECCIÓ

Un treballador de l'empresa Myboxexperience, a dins del contenidor que desinfecta, creació d'una empresa d'Ourense. // EFE - Brais Lorenzo
Un treballador de l’empresa Myboxexperience, a dins del contenidor que desinfecta, creació d’una empresa d’Ourense. // EFE – Brais Lorenzo

Un altre dels reclams contra el coronavirus són els túnels de desinfecció, una idea que per a la població en general pot semblar estranya i aixecar sospites.

“La idea de passar per un túnel per desinfectar no té res d’estrany, hi és a moltes indústries i laboratoris de seguretat microbiològica, però depèn del que sigui el túnel desinfectant. El que s’ha vist que és més desinfectant és lleixiu. Cal veure com funciona cada túnel, la dilució dels productes i les mesures de seguretat que cal prendre. Tot el que és viricida té una toxicitat, i per això cal anar amb compte, però exactament igual que amb el lleixiu de casa”, explica Mulet.

LLUM ULTRAVIOLADA

Llum ultraviolada per desinfectar en un hotel. // EFE - Jesús Diges
Llum ultraviolada per desinfectar en un hotel. // EFE – Jesús Diges

També es parla de la llum ultraviolada com a desinfectant. Són fiables, aquestes màquines? “Cal distingir tres tipus de llum ultraviolada: ab i c. La a i la b són de menys intensitat i es fan servir a cabines de rajos UVA. La c és la que no es pot fer servir, perquè és d’alta energia i no es pot fer servir en presència de persones. Hi ha algun estudi que diu que és més efectiu que l’ozó, però no està del tot demostrat, ens falten proves científiques”, segons Mulet.

“El que està desaconsellat és fer servir l’aparell de manera continuada i en presència de gent, perquè la llum crema. Cal tenir en compte que molts estudis no s’han fet en les circumstàncies en què ens podem contagiar, com sabem ara. Podia ser que un mètode fos eficaç en unes circumstàncies i no en unes altres. Aquest coronavirus produeix una malaltia greu; amb altres coronavirus hi ha estudis, però una cosa és fer un estudi en laboratori i una altra és posar la màquina en una botiga. No sempre les condicions experimentals s’adapten a les circumstàncies actuals reals”.

Una cosa és fer un estudi en laboratori, i una altra és posar la màquina en una botiga. No sempre les condicions experimentals s’adapten a les circumstàncies actuals reals

José Miguel Mulet doctor en bioquímica i biologia molecular

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


*