Així s’han reinventat les infermeres per plantar cara al covid-19

 

Pilar García-Ufano La professional jubilada que torna a primera línia Com s’han reinventat les infermeres per plantar cara al covid-19 Laia Lacueva “Ser infermera és més que una professió, és una manera de ser i de fer” Núria Seijas “Mai ens hauríem imaginat medicalitzar l’habitació d’un hotel en 48 hores” Maria Mamblona Passar d’acompanyar el començament de la vida a custodiar-ne el final Maria Jiménez Trepitjar l’UCI després de sis anys

Avui és el Dia Internacional de les Infermeres. D’elles són els ulls sempre vigilants, les mans tendres però decidides que curen i les paraules d’ànim quan més es necessiten. Són les persones de confiança en els moments més foscos, però també quan la vida triomfa. Tot i l’esgotament físic i emocional, durant la pandèmia estan demostrant la seva entrega i compromís: es reinventen cada dia, capaces d’assumir responsabilitats de tots els colors. Líders humils, formades i capacitades, s’estan dedicant en cos i ànima a salvar vides. Són les infermeres.

Pilar García-Ufano

La professional jubilada que torna a primera línia

L’abril del 2019 Pilar García-Ufano, infermera de l’Hospital del Mar, va decidir penjar la bata i dedicar-se a la família. Té 63 anys i va decidir prejubilar-se per tenir una vida més calmada. La crisi del covid-19 va començar quan encara no feia un any de la seva decisió i la Pilar no va dubtar ni un segon.

Una trucada de l’hospital va ser suficient per decidir que s’hi reincorporava: «Vaig considerar que la situació era prou greu per ajudar en tot el que pogués». La Pilar treballava d’infermera del bloc quirúrgic i, com que tenia experiència en la cura de pacients crítics, la van enviar a una UCI per a malalts de covid-19. Al principi, i malgrat l’experiència, encara tenia alguns dubtes: «Però una vegada allà fas el que has de fer com a professional». La Pilar sempre ha estat conscient dels riscos de contagi a què s’enfrontava, però diu que si se segueixen les pautes no hi ha motiu per preocupar-se. «Amb por no podríem treballar».

Ara que s’ha superat el pic màxim ha tornat a casa. La solidaritat és el que la va portar a reincorporar-se, pels pacients i pels professionals. Diu que es va sentir molt a gust en tot moment i que els companys la van rebre amb els braços oberts.

Laia Lacueva

«Ser infermera és més que una professió, és una manera de ser i de fer»

Ha passat de ser el pilar dels professionals d’infermeria en l’àmbit de la recerca a dirigir-los en una unitat d’hospitalització per a malalts del covid-19 al Parc de Salut Mar. «En un primer moment em va abordar la sensació de pànic, el sentiment de no estar preparada. Les decisions es prenien dia a dia o fins i tot hora a hora», explica Laia Lacueva. No era gens fàcil assumir el nou rol, malgrat els més de quinze anys d’experiència acumulada. «Pensava que feia massa temps que era fora de l’atenció directa al pacient, però em vaig adonar que ho podia fer», assegura. I afegeix: «Soc infermera, que és més que una professió, és una manera de fer i de ser, en què la persona que tens a càrrec és el centre i per a qui treballes».

La Laia es va encarregar d’obrir, a contrarellotge, les unitats per a covid-19 que no estaven preparades per atendre el nou perfil de pacients. Amb la dificultat afegida que molts dels professionals hi aterraven des d’altres àmbits d’actuació. Però tots van unir esforços per donar als malalts el que n’esperaven. «Fèiem unes jornades llarguíssimes, hem estat dos mesos renunciant a les festes, enfrontant-nos a situacions extremes amb els pacients, canvis de protocols constants sobre el material de protecció… Hem sentit inseguretat i incertesa», detalla.

Com a cap de la nova unitat, ha vist els sentiments a flor de pell de companyes que ploraven assegudes durant uns instants i que, de seguida, es refeien i dedicaven totes les seves energies als pacients. Ella mateix admet haver plorat sola, per la dificultat de la presa de decisions i l’esgotament físic i psicològic davant d’una pandèmia com aquesta que, també a escala personal, ha requerit un gran esforç d’adaptació, per exemple pel que fa a la conciliació familiar. Però en tot moment ha intentat centrar-se en els seus companys, que no abaixaven mai la guàrdia, per recollir les seves percepcions i angoixes. I, de fet, la seva gestió s’ha endut ovacions de la plantilla de l’hospital.

La Laia defensa que aquesta capacitat d’adaptació davant les situacions més complexes és l’essència de la infermera. «Tinc un gran sentiment d’orgull i d’agraïment pel sacrifici, l’empatia, la professionalitat i la generositat dels companys», celebra. I si bé reconeix que les infermeres comencen a rebre un cert reconeixement, demana que perduri. «Hem demostrat un gran potencial de lideratge i ara calen canvis estructurals per poder aplicar els nostres coneixements en les cures i millorar la salut de tots», reivindica.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


*