Esglésies reconvertides per falta de fidels: discoteques, pistes de skate o piscines

Milers d’esglésies de tot el món canvien de mans i d’ús, capellans italians demanen que els edificis no perdin la seva «dignitat»

L’església de l’skate a Astúries (Felix Lichtenfeld / Pixabay)

La pèrdua de seguidors per part de la majoria de les religions al món occidental, ha fet que tant Europa com a Amèrica del Nord molts edificis construïts per ser usats pels filigresos hagin de ser replantejats.

Un dels casos més sorprenents és el del’Església de l’skate, a Astúries. Ara mateix està tancada, però durant un temps, aquesta església es va  convertir en una zona de skate i d’exhibició d’art urbà fet per Okuda, un grafiter i artista urbà de Santander. Actualment es pot visitar o fer servir amb una reserva prèvia.

A Anglaterra, per exemple, l’organització encarregada de la gestió del patrimoni del país, «English Heritage«, té una guia publicada sobre com adaptar edificis històrics a les noves funcions. D’aquests edificis, el més habitual són les capelles i esglésies.

Aquest és el cas del centre d’escalada de Manchester, que ha omplert la nau central d’una antiga església anglicana amb rocòdroms.

 

Manchester climbing center (Richard Hopkins/Flickr)

 

També a Anglaterra, l’església de Saint James, a Londres, es va convertir en una seu de correus, cafeteria i zona de jocs per a famílies fa cinc anys. A Londres també, un gimnàs ha obert dins un antic hospital que també tenia la seva església, es deia Claybury Hospital i va ser construït al segle XIX.

 

Al Regne Unit, es poden trobar documents generats per immobiliàries per assessorar els compradors d’esglésies. Segons un estudi fet per The Royal Institution of Chartered Surveyors en els últims 5 anys, més de 500 esglésies de Londres van ser reconvertides en cases privades.

En altres, casos, els antics centres d’oració han estat convertits en llocs d’esbarjo. És el cas de la discoteca Camelot de Salamanca que, malgrat funcionar com a bar musical des de fa quaranta anys, abans havia estat part del convent de les Úrsulas. Van ser les monges les que van decidir cedir part del seu edifici per a altres usos.

Aquest canvi d’usos ha vingut avalat per l’estat espanyol que ja al segle XVIII va impulsar les desamortitzacions: processos d’expropiació i venda de terreny i edificis comunals, entre els quals hi havia esglésies, capelles i convents perquè anessin a parar a mans privades.

A Itàlia, també hi ha esglésies que han estat convertides en discoteques. És el cas d’Il Gatoppardo de Milà, un club i restaurant obert el 2001 aprofitant una església de principis del segle XX desconsagrada als anys 70.

 

Al Canadà, l’organització que vetlla pel patrimoni arquitectònic del país ha calculat que 9.000 esglésies deixaran de ser utilitzades en els pròxims deu anys i, per tant, podrien desaparèixer.

 

National Trust for Canada@nationaltrustca

We estimate 9,000 churches in Canada will be lost in the next ten years. Our thanks to CBC for covering this important issue. https://www.cbc.ca/news/canada/losing-churches-canada-1.5046812  @FaithCommonGood

Canada to lose 9,000 churches in next decade, warns national heritage group | CBC News

As church attendance drops and building costs rise, congregations across Canada face the gut-wrenching dilemma of whether to sell, tear down or repurpose their old churches. The National Trust for…

cbc.ca

See National Trust for Canada’s other Tweets

 

Des de National Trust for Canada, es considera que la situació és alarmant perquè aquests edificis, «a part de ser llocs de culte, també han servit de punt de reunió per a les comunitats, per als funerals, els casaments, per fer-hi lliçons de piano o per als sense sostre» i, per tant, tota la comunitat se’n sentirà.

En els entorns rurals, la secularització de la societat s’afegeix a la despoblació. Un cas paradigmàtic és el de l’església luterana de Hazlet, que va estar sense ser utilitada durant 25 anys i ara ha estat recuperada i es pot llogar per a festes privades i altres esdeveniments.

 

Altres esglésies, tant al Canadà com als Estats Units, han estat reconvertides en instal·lacions per elaborar cervesa artesanaYellowbelly Brewery ha comprat recentment la catedral de la Immaculada Concepció a Terranova.

La nau central de la catedral de la Immaculada Concepció a Harbour Grace, Canadà (Robthepiper/Wikicommons)

A Pittsburgh, als Estats Units, també hi ha una cerveseria que fa servir les instal·lacions d’una antiga església. Es diu Church Brew Works i utilitza una església catòlica que va funcionar com a tal des del 1902 fins al 1993.

A Europa, hi ha altres casos d’esglésies o convents reconvertits. El Club Paradiso, un dels més famosos d’Amsterdam, va ser una església protestant des del segle XIX i fins al 1965. El 1967 va ser ocupat per un grup de hippies i un any després l’Ajuntament de la ciutat se’n va encarregar de la gestió i el va convertir en un dels centres més importants de la cultura pop d’Europa. Des que s’ha convertit en lloc de concerts, hi han actuat artistes com Madonna, David Bowie, Sex Pistols o Nirvana.

A Maastricht, també a Holanda, una llibreria s’ha reconvertit en una de les botigues de llibres més espectaculars del món. Utilitzen un antic convent dominicà de més de 700 anys.

 

A l’estat espanyol, l’empresa pública Paradores de Turismo de España, entre altres tasques, recupera monestirs i edificis històrics per convertir-los en hotels. És el cas dels paradors de Lleida i la Seu, a més dels de Chinchón, a Madrid, Conca, Corias, a Astúries, o Almagro, a Ciudad Real. El Parador de Granada està dins de l’Alhambra i després del 1492 havia estat una església.

Altres edificis, com l’antic convent de San Antonio del Real, també de Salamanca, va estar reconvertit el 2005 en un Zara. És un convent del segle XVIII, desamortitzat al segle XIX, convertit en oficina bancària al segle XX i en botiga de roba al segle XXI.

La botiga de Zara a Salamanca, (Manuel J. Prieto/ Wikipedia)

Segons Infovaticana, una de les pàgines web amb més pes pel que fa a la informació catòlica, «cent mil parròquies només a Itàlia» estan en mans privades o de les autoritats regionals o municipals». Les autoritats eclesiàstiques del país es van reunir al novembre per tractar aquest tema. Volen que els llocs de culte dessacralitzats siguin utilitzats per a finalitats «dignes».

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


*